Avui El Mundo publica el seu tradicional rànquing d’universitats. La UAB està la 3a, la UPC la 5a, la UB la 7a i la UPF la 8a. Madrid ocupa els altres primers lloc i davant de totes la UPM. En el document apareixen la posició de totes les carreres i els criteris de valoració. Discrepo d’alguns indicadors, però no deixa de ser un mètode com un altre.
La Junta d’accionistes d’Universia ha donat molt de si. El Mundo destaca que Emilio Botín reclama més finançament públic per a l’educació superior. Va dir que els dos problemes més importants de la universitat són la manca de recursos i el model de gestió. També demana més beques de mobilitat. La Razón, ABC, Cinco Días i Levante recullen que Botín va dir que Espanya necessita 40.000 científics i enginyers per assolir la mitjana europea i que la universitat ha de liderar el canvi intel·lectual. Sobre aquesta mateixa notícia, Expansión diu que els rectors reclamen 2.300 milions i reobren el debat del finançament universitari. Ja jo ho publicava ahir a Incompliment manifest.
Per la seva banda, El País publica un article sobre la manca d’atractiu del títol superior. A Espanya no compensa estudiar quan a retribució. L’article és complet i paga la pena la lectura. Aquest és un problema seriós. Pot ensorrar l’economia.
Publica El Mundo que la Universitat Politècnica de Madrid vol posar les carreres d’Enginyeria Biomèdica i Enginyeria Mediambiental.
Diu El Punt que la URV posarà en marxa a Tortosa, després de l’estiu, el centre de recerca sobre el canvi climàtic.
Setmanes enrere vaig llegir una reflexió molt bona: comparar el que cobra un enginyer de telecomunicacions amb un parell d’anys d’experiència amb un conductor de TMB o un Mosso d’Esquadra. Sense tenir en compte el cost d’oportunitat (el fet d’haver allargat set o vuit anys els estudis amb el que suposa de no poder treballar), actualment un enginyer de telecos està perdent diners. Alguna cosa falla aquí.
David,
És molt millor dedicar-se a Mosso d’Esquadra, conductor del TMB o a PAS de la universitat. La cosa és simple, en aquests casos el compte de resultats no existeix o si existeix no serveix per a res perquè els ingressos depenen de les necessitats i no del mercat.
Enric, molt interessant aquesta continua observacio que fas de la discussio (o manca d’ella) a l’entorn del sistema universitari!
Respecte al tema concret que comentes aqui, vaig deixar un post-pregunta no fa gaire :
al meu blog
Ramon,
“Inútils al poder”. No estem en una meritocràcia, estem en una mediocritràcia.