El nord-americà David Audretsch és considerat un dels economistes més prestigiosos de l’última dècada, gràcies a la seva labor en la Universitat d’Indiana i en sengles instituts econòmics de Londres i Munich. De viatge per Espanya, va parlar amb ABC sobre els reptes d’aquesta economia mundial en crisi.
-Petroli, pujades dels aliments, pèrdues milionàries dels bancs… Quin abast pot tenir l’actual situació?
-Les conseqüències semblen ser les d’una recessió global o fins i tot una depressió global. Gairebé cap país pot aïllar-se d’aquesta crisi del petroli i en els mercats financers. Al mateix temps, cal aprendre a fer les coses de forma diferent en el futur, innovar. Seria un error esperar que els preus del petroli tornin al que eren, i tampoc el sistema financer tornarà al que era. Però aquesta crisi també va a generar oportunitats significatives.
-Per quines el petroli no tornarà a la seva situació anterior?
-S’ha produït un canvi en les forces econòmiques per la globalització. Amb el creixement de Xina, Índia i altres parts del món, no creo que els preus del petroli tornin al seu nivell anterior.
-Com seria el món amb el petroli a 200 dòlars el barril?
-La visió optimista és que podrem innovar per fer que el petroli no sigui tan important i investigar noves fonts d’energia. La visió negativa és que aquests alts preus poden empobrir l’economia mundial en el curt termini. Per això és vital la innovació per llegar alguna cosa nova a les pròximes generacions.
-Quines mesures cal prendre en el sector financer perquè no tornin a donar-se condicions com les quals van provocar la crisi «subprime»?
-Aquesta crisi reflecteix el costat negatiu de la innovació. Els problemes han vingut per la desregulación en els mercats financers i la creació de nous instruments i productes financers. Creo que la solució és crear nous cossos reguladors. L’altre gran problema és que molts dels òrgans reguladors són nacionals, però els mercats financers són globals. Necessitem noves agències internacionals per protegir-nos contra el caos financer.
-Per què ningú va avisar que les coses s’estaven fent malament?
-De fet, sí que havia veus que avisaven que una mica greu podria passar, però van ser ignorades. A més, l’economia ha anat molt bé en els anys 90 i principis del segle XXI, i quan les coses van bé no ens agrada escoltar crítiques.
-Com gran expert en innovació, què necessita una economia per sortir enfortida d’aquesta situació?
-Amb la globalització, molts béns poden fer-se de forma més barata en altres parts del món. Per això la competitivitat occidental ha d’estar basada en les idees, una cosa que no es pot externalitzar.
-En Espanya tenim un percentatge d’inversió en R+D i molt inferior a la mitjana dels països desenvolupats. Ens hem quedat enrere?
-Espanya invertirà més en R+D en el futur, i si no ho fa sí que es quedarà enrere. Ha d’invertir més per compensar les males perspectives que genera el petroli. La inversió en R+D espanyola ara mateix és massa baixa.
-Però fa l’efecte que Espanya manca un sector tecnològic capdavanter, com si ho tenen altres països com Japó o Alemanya.
-En els últims 30 o 40 anys hem après que amb les inversions es pot guanyar bagatge tecnològic i transformar als països. Aquí està Finlàndia, que en els 90 s’especialitzava només en el mercat de la fusta i, com resultat de la recerca, ara són capdavanteres en tecnologia de telèfons mòbils.
-Què opina sobre el creixement que fins ara ha tingut Espanya, basat en maó i consum?
-Espanya compta amb unes circumstàncies que han atret el turisme de tot el món i han afavorit aquest model. Però cal entendre que això és un arma de doble tall. Espanya ha d’aportar solucions a llarg termini, perquè no és sostenible a llarg termini el creixement sense inversió tecnològica.
-És encertada en la seva opinió la política monetària de la Fed?
-Sóc molt crític amb la política de la Fed, i també amb les de l’Administració Bush. Intenten estimular el consum, el que fou una gran solució en la Gran Depressió dels anys 30, però aquest no és el problema ara. Ara estem units globalment, i necessitem altres solucions.
-I de la política del BCE, totalment contrària a la Fed?
-Creo que és la correcta, perquè amb aquestes tensions del petroli, la inflació ha de controlar-se i no limitar la capacitat adquisitiva dels ciutadans. La política monetària ha de controlar la inflació, i són altre tipus de polítiques les quals deuen generar més creixement, com la despesa pública.