Enric I. Canela
La Vanguardia d’ahir publicava un article de Mercè Beltran sobre la manca d’enginyers. El reprodueixo més avall, però abans un comentari sobre el que es diu a l’article.
Es refereix a un trobada d’empresaris amoïnats per la manca d’enginyers i científics. Es queixen de què el sistema educatiu no els proporciona. Volen més relació entre el sistema educatiu i l’empresa. Diuen que el sistema educatiu no transmet coneixements sobre la gestió de la multiculturalitat; el baix domini d’idiomes; l’escassa cultura de treball en equip, i la falta de lideratge són valors que el sistema educatiu.
Jo em pregunto, com pot el sistema educatiu transmetre tot això quan la societat no és així. Com pot el sistema educatiu actuar contra el que fan les famílies? Com pot el sistema educatiu incentivar estudis que costen anys i esforç quan l’empresa no els valora? Ara l’empresa li ha vist les orelles al llop, però ha estat anys mal contractant enginyers i científics. Llicenciats en química per fer feines pròpies de la Formació Professional. I un llarg etc. Grans errors que costarà anys resoldre, amb l’esforç de tots.
Paral·lelament llegeixo a Universia que el 96% dels estudiants d’Enginyeria Química de la Universitat d’Alacant es col·loquen en acabar la carrera o fins i tot abans.
Mentre enginyers i govern de l’Estat discutint com els estudis de les enginyeries s’han d’adaptar al model de Bolonya.
Article de La Vanguardia:
Les empreses catalanes estan seriosament preocupades per la falta de perfils professionals tècnics, científics i, especialment, enginyers. Així ho van posar de manifest ahir, durant una jornada de debat sobre formació organitzada pel consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, en la qual va participar una trentena de signatures representatives del teixit empresarial català per a exposar quins són les seves necessitats laborals.
Durant la sessió de treball es va constatar que hi ha un desfasament entre les oportunitats reals que existeixen que un projecte empresarial creixi i els escassos professionals titulats amb els quals es conta per a portar a terme la iniciativa. “El sistema educatiu, universitari i formació professional, no proporciona la gent que falta per a consolidar un projecte”, afirma Josep Beltrán, director de serveis empresarials de la Cambra de Terrassa.
Una altra de les qüestions que es van posar sobre la taula va anar que existeix un distanciament entre coneixement teòric que tenen els professionals que arriben al mercat de treball i l’entorn laboral al que s’incorporen, d’aquí la necessitat que hagi una major implicació entre l’àmbit educatiu i l’empresarial.
El model de treballador també ha variat, no només en la seva formació, sinó també en les seves necessitats i valors. “L’empresa s’ha de fer atractiva perquè els professionals s’impliquin en el seu projecte”, diu Beltrán. Es tracta de trobar un equilibri entre les demandes de l’empresa i les del treballador.
Els responsables de formació i recursos humans de les empreses van explicar que s’enfronten a nous problemes. La gestió de la multiculturalitat; el baix domini d’idiomes; l’escassa cultura de treball en equip, i la falta de lideratge són valors que el sistema educatiu no transmet, per aquest motiu cada vegada sigui més necessari el contacte entre empresa i món educatiu.
La constatació que hi ha escassesa de personal amb formació tècnica, científica i, sobretot, enginyers – que serà més greu en els pròxims anys per la falta continuada de matriculacions en enginyeries- fa que moltes empreses es vegin ja obligades a captar aquests perfils fora de Catalunya. Durant el debat es va explicitar que l’Administració ha de preveure que per a captar talent es necessita una estratègia de país, “i ara no la hi ha”.
Sectors com la metal·lúrgia, hostaleria, construcció i tecnològics són els quals més es ressenten del desfasament entre la falta de personal qualificat per a treure endavant els seus projectes i les perspectives que tenen d’expansió. El Consell de Cambres elaborarà ara una sèrie de conclusions i marcarà les seves línies de treball futures en l’àmbit de la formació i de l’orientació a les empreses.
Per contextualitzar una mica el tema (vaig ser a les jornades i sé de qui venien aquests comentaris), comentar que qui va fer aquest comentari fou la responsable de recursos humans de Hewlett-Packard, una empresa que en alguns aspectes ha estat modèlica: ha passat en dues dècades de ser una mera fàbrica d’impressores a un centre de recerca i de desenvolupament en el qual el 66% de la plantilla (aprox. 2000 persones) són llicenciats i enginyers. La pregunta que caldria fer-se és: amb les condicions actuals hauria pogut fer Hewlett-Packard aquesta reconversió, o bé hauria decidit tancar la fàbrica i marxar de Catalunya? Aquest és el problema al qual avui ens enfrontem, i que ens pot condemnar a ser una economia low-cost.
David,
Fantàstic el teu aclariment de testimoni. Aquesta empresa realment ho va fer bé, ara com bé dius ara les coses poien haver estat diferents.
Continuant amb aquest assumpte… el problema és que es barregen dues coses: per una banda, la disminució del nombre total de treballadors que entren al mercat laboral (fet previsible si la natalitat va caure des de finals dels setanta), i la disminució del nombre d’enginyers i universitaris de carreres de ciències en relació al total d’universitaris. Les empreses s’havien malacostumat a tenir molta més oferta d’universitaris que no pas demanda i havien pogut pactar condicions a la baixa. I ara ni oferint bons sous poden captar talent.
David,
És veritat, però si no hagués hagut aquest canvi a la baixa en el sistema educatiu les coses hautien anat diferent. El que passa ara amb la Física i les Matemàtiques és de jutjat de guàrdia. A banda de jugar al sodoku la majoria dels estudianst no saben més Matemàtiques.