Enric I. Canela
Ara plou. Les contradiccions del polítics és notable. El secretari general d’ICV, Jordi Guillot, ha assegurat aquest diumenge a Lleida, que el partit que representa demanarà la derogació del decret de sequera ‘en el moment que es garanteixi el risc zero o restricció respecte a qualsevol tall d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona. Fa uns dies Montilla deia que la canonada s’ha de construir i, si no fa falta, no la farem servir. Baltasar havia dit coses semblants.
La meva opinió coincideix amb la de Montilla. Es construeix i si no cal no es fa servir. I també la connexió amb el Roïna.
Avui pot ser innecessària, demà qui sap. Potser sigui Tarragona la que necessiti aigua del nord. Aquestes infraestructures s’han de fer quan no calen, sense polèmiques. Tant de bo no siguin necessàries però la planificació és bàsica.
Caram entre sociates i convergents destinareu els quatre duros de més que retorna l’Estat per les constructores amigues.
Quanta demagògia amb aquesta història. Si no cal, no cal renoi. O és que no es va aprovar com a mesura d’emergència nacional? estem d’acord que no ho era doncs? perquè l’argumentació ara és que bé, ja que hi som, aprofitem i la fem igualment per si de cas.
Ja no he tornat a sentir allò de “tal mes podrien haver restriccions” perquè clar, ja no és el cas. Doncs bé, si no és per beure, diria que si una empresa vol aigua i no en té, que la compri o vagi on n’hi ha.
Amb la de necessitats reals i urgents que hi ha…i fan una tuberia per enfrontar territoris, exhaurir encara més els recursos de les conques per estimular la demanda hídrica a l’àrea metropolitana.
Si no és necessari, el que han de fer és gastar-se els quartos en planificacions serioses, restructuracions del teixit productiu, mesures favorables al reequilibri territorial i garantir l’autosuficiència hídrica de totes les regions en la mesura del possible. Vaja, el que se’n deia “nova cultura de l’aigua”.
Un trasvassament, si acaba essent necessari perquè no s’ha actuat en altres fronts, serà inútil perquè la sequera afectarà a tots. A no ser que es faci com amb el Ter clar, arruïnant a tothom en nom de la solidaritat.
Josep Ma.
Jo no tinc cap constructora amiga i personalment no faig cap demagògia. Dic el que penso, com suposo que fas tu. El futur no el coneixem i la intel•ligència, amb el màxim respecte al medi, demana preveure.
És absolutament demagògic i estúpid això d’enfrontar territoris, naturalment. Els que enfronten territoris són els polítics que els mobilitzen i enganyen per aconseguir un grapat de vots.
Estic absolutament en contra d’estimular la demanda metropolitana. I això de la nova cultura de l’aigua és una rucada. El que és correcte és preveure i fer les lleis que evitin el malbaratament.
Penses que estic d’acord amb què es malmeti i es perdi l’aigua? Creus que estic d’acord amb el camps de golf regats amb aigua necessària?
Un transvasament es necessari sovint. Fa segles que es fan. O pantans que malmeten altres contrades. La gent ha de viure només a tocar el riu?
Bé, en qualsevol cas, jo defenso totes les interconnexions possibles de les desembocadures dels rius. Si en el seu moment s’hagués fet la connexió amb el Roïna ni estaríem escrivint això ni la conca del Ter tindria aquest problemes. És qüestió de perspectives.
I evidentment coincideixo amb el final del teu comentari. No he estat mai a favor d’estimular el creixement de població de l’àrea de Barcelona. Soc un ferm partidari de la Catalunya nodal.
Si es fa la canonada, el més segur és que es farà servir perquè de seguida es crearà la necessitat, no m’imagino una infraestructura com aquesta sense utilitzar.
Crec recordar que s’ha dit que quan s’acabi la construcció d’una dessaladora l’any que ve ja no caldrà cap transvassament i amb la pluja que cau aquests dies es casi segur que tindrem aigua fins llavors. Si no la llencem, és clar.
Salvador,
Si defenso que es faci, ho faig pensant en què ara no caldrà. Si m’imagino que no es faci servir. Crec que calen totes les solucions, la redundància no és mala cosa en els serveis essencials. I torno al que he dit abans. Algú garanteix que no caldrà fer servir l’aigua d la dessaladora en sentit Tarragona?
És evident que no se m’acut que pugi aigua funcionant la dessaladora.
Totalment d’acord en que s’han de realitzar les infraestructures necessàries per solventar el problema però sense demagògies i procurant per l’interès general del poble i no pas tenint en compte només els interessos particulars d’uns quants, com ha passat fins ara.
Pel que fa a la nova cultura de l’aigua, no crec que sigui una rucada, preveure i fer lleis que evitin el malbaratament són gestions realment necessàries i que formen part d’aquesta nova cultura, la societat en general, ha de prendre consciència de que l’aigua és un recurs natural escàs i que tenim necessitat de gestionar l’aigua amb sostenibilitat, que s’ha de treballar en el control de la demanda i estudiar recursos alternatius com l’aigua regenerada per potenciar l’ús racional d’aquest recurs natural.
Eva,
Jo crec que la política d’estalvi s’ha de legislar. Jo recordo haver intentat fer que edificis universitaris pereveiessin mesures d’estalvi energètic, però no va ser possible perquè la inversió era més alta per metre quadrat i la Generalitat limitava el pressipost. Aquestes mesures estan en mans dels governs i no fan res.
Cal fer infrestructures i legislar sense tenir en compte la immediatesa del vot.
Benvolgut Enric,
estic d’acord amb els comentaris anteriors. Potser si que cal fer mes canonades, per si de cas; el problema és que els polítics i governants ens enganyen tant, que a mi em costa creure res del que diuen ara per ara. I, de moment, no m’ha convençut cap dels arguments en favor del transvasament de l’Ebre o del contaminat Roïna. Veig molt mal ús de l’aigua arreu i crec que l’aigua serà un problema creixent arreu del món. Si la solució a casa nostre és la interconnexió de les xarxes o una nova cultura d’estalvi, prefereixo la segona- o les dues, però no només la primera.
Benvolgut Iñaki,
Jo crec que s’han de fer tres coses. canviar la cultura, fer les lleis i decrets necessaris i interconnectar al màxim. La lògica em diu que el que és millor és manentir els pantans i els cabals al nivell màxim possible, tots, i aquest problema de maximització només es resol així. Consti que penso més en el sud i en el Ter que no pas en Barcelona.
Hauré de mirar com està això de la contaminació del Roina. No tinc clar que més que el Llobregat o l’Ebre.
Tot sigui dir, ja saps que jo no soc cap entès. Opino intentant posar el màxim de lògica.