Enric I. Canela
El Personal d’Administració i Serveis (PAS) de la UAB està molt enfadat per com s’està portant la revisió de la plantilla. Ho posa de manifest en un comunicat que va publicar el dia 13 de maig.
El tema de les plantilles del PAS a les universitats és un problema molt greu. Els sous del PAS amb menys qualificació professional no resisteixen comparació amb els del mercat, ni tan sols amb els de la Generalitat. El personal amb poca qualificació ha anat pujant de nivell sense la qualificació ni els coneixements adequats, simplement per antiguitat i pactes, mentre que el més qualificat i amb més responsabilitat està reconegut per sota del seu nivell. Si un mira les plantilles de les universitats veurà que ni tan sols existeixen els nivells més baixos, s’han anat eliminant. Això és absurd.
El tema s’ha de tractar amb seriositat. Hi ha personal mal retribuït i altre que ho està molt bé. I deixo de banda la manca de premi o càstig a l’esforç o a l’incompliment.
Al CSIC passava el mateix: un excés de personal administratiu de nivell mitjà-baix que amb prou feines tenien mitja hora de feina al dia, mentre que hi havia greus mancances de personal de suport qualificat, i els pocs que hi havia estaven mal pagats i encadenant contractes temporals. Les feines han canviat, ara es requereixen gent molt més qualificada i moltes tasques administratives bàsiques s’han reduït o ja no existeixen. A moltes empreses han prejubilat en massa aquest personal i els llocs de treball amortitzats han passat a ser de categoria superior. Potser seria el que caldria plantejar a la universitat: prejubilar als 55 a bidells, ordenances i auxiliars administratius i aprofitar els llocs de treball alliberats per donar estabilitat a tècnics superiors o de grau mig.
David,
Estic d’acord. Malauradament existeix una dependència excesiva d’uns representants sindicals que pertanyen als sectors poc qualificats.
Enric,
Evidentment, sempre la mateixa història, res de nou en el tema del PAS a les Universitats. Crec que tant l’entrada com el comentari d’en David reflecteixen perfectament la realitat actual. Tot plegat, una absurditat que no és sostenible, però sembla ser que encara ha d’arribar qui tingui la solució. Com sempre a la Universitat, exigeix valentia.
Anna,
No hi ha solució fàcil. La llei de la funció pública i la manca de capacitat dels rectors, per raons òbvies, no tenen la culpa, no permeten arribar a solucions.
Enric,
L’EBEP es queda curt per totes bandes respecte de les expectatives que havia generat. Seguim amb processos selectius burocràtics generalistes, totalment antagònics a una gestió orientada a resultats perquè no garanteixen l’encaix de professionals en el lloc adequat. Naveguem entre dos sistemes contraposats i la legislació actual no proporciona el coixí suficient per treballar en una línia innovadora en la gestió del RRHH a les Universitats i, en general, a l’Administració Pública. D’altra banda, cal afegir la manca de capacitat per adaptar les plantilles als nous requeriments: perfils, TIC,… i seguim dotant els serveis amb estructures d’arbre decimonòniques. Els primers dissenys de RLT deixen entreveure des de fa uns anys els primers efectes negatius. Jo, personalment, no sóc capaç de veure llum al final del túnel.
Anna,
En aquest tema soc enormement pessimista. L’any 1984 s’havia d’haver fet una reforma seriosa de la funció pública. A més les universitats, sense competències pràctiques, s’han anat veient atrapades en dinpamiques sindicals dirigides pel personal menys qualificats de sindicats de fora del sistema i amb pocs quadres. Tot plegat un desgavell de difícil solució.