Diumenge l’AVUI publicava la carta que vaig enviar a aquest diari en resposta a uns pares amoïnats per les possibles dificultats del seu fill per cursar Publicitat i relacions Públiques. Un aclariment sobre el mètode que, curiosament i, en part, per culpa de la premsa no està gens clar.
El Comercio de Gijón publicava una entrevista amb la ministra Cristina Garmendia. Diu moltes coses interessants, però hi ha una que em sobra. Li demanen pel canvi que es deriva de la crisi immobiliària, i diu. Gràcies a una de les millors gestions econòmiques que s’han fet a Europa – som el país amb el segon major superàvit -, podem mantenir en aquest moment d’ajust econòmic les inversions, l’aposta per l’R+D, pel canvi de model econòmic. Em sembla que el tema dels 400 euros no ajudarà molt. Mentre les beques a la cua d’Europa. Tot sigui dit, Cristina Garmendia no en té cap culpa.
Aquest tema de les beques lliga amb l’article que publicava ahir El País que deia que Harvard paga estudis i manutenció de nois amb pocs recursos econòmics. A la cerca del talent, no importa els recursos. Aquí una persona amb talent i pocs recursos rep una miserable beca que si realment la família té necessitat, no li serveix per a res. Ha de treballar. Incentivem el talent!
No deixa de ser curiós que Público publiqui un article, també diumenge, que digui: Ningú no ha guanyat unes eleccions per tallar la cinta d’un programa de beques. Encara que els estudiants anti-bolonya, perduts en la lluita contra el cruel empresari que vol envair la universitat i fer negoci (potser venent apunts), aquesta és la primera batalla de la qualitat i de l’equitat. Cal dir que l’article no només se centra en temes universitaris, és més ampli.
El Correo Español del Pueblo Vasco també publicava diumenge una entrevista amb Cristina Garmendia. Parla de política basca, malament. No comparteixo les seves opinions en aquest tema. S’ha tornat força espanyolista. Després hi ha un requadre en el que si parla de coses del seu ministeri. Les comparteixo, de fet és una entrevista franquícia, és la mateixa que apareix a el Comercio que he citat abans.
Público feia diumenge un contundent article sobre la necessitat de l’R+D. Parlen de la compareixença de la ministra el dia 16 al Congrés per explicar les seves línies. El diari diu que el nou ministeri ha suscitat esperança, però que si els missatges no són clars això es pot transformar en desconfiança. Segons els experts consultats manca decisió política ja que la resta d’ingredients ja hi són. El sector privat no s’incorpora perquè no veuen un desgavell el funcionament del sistema públic.
També Público publicava una entrevista amb el secretari d’Estat de Recerca, Carlos Martínez Alonso. Diu que la ciència és creativa i necessita flexibilitat. Afegeixo, com diu Richard Florida la creativitat està lligada a la tolerància. Potenciar l’excel·lència, traslladar el coneixement al sector productiu…
La Razón publicava una entrevista amb José Maria Fernández-Sous, president del grup Zeltia. Es queixa de la burocràcia. Diu. Cada dia que es perd en burocràcia, el perd un malalt que no disposa d’un fàrmac. Las biotecnologia va bé a Espanya però manca inversió.
És encoratjador veure com cada dia més la ciència té presència a la premsa. Confiem.
Hi ha una notícia que falta: la cita que et fa en Santi Santamaria a la secció de cuina del Magazin dominical de La Vanguardia!
David,
Tens raó, és una entrevista que em van fer fa anys i que no sé d’on l’ha tret el Santamaria:
http://www.consumaseguridad.com/sociedad-y-consumo/2004/04/01/11646.php
Del Google 😉
David,
Si, suposo, però és antic i havia de buscar alguna cosa. Deu fer bibliografia de tot el que té a veure amb alimentació i gurdar les coses.