Enric I. Canela
Joan Mayans avui ha escrit La polarització del debat sobre el futur de la universitat. Un bon article sobre les vicissituds que afecten a la universitat.
Joan Mayans comenta el document Per una universitat pública al servei de tota la societat. Contra una campanya per desprestigiar-la i mercantilitzar-la sobre el que ja vaig parlar a Sofismes universitaris.
M’ha sembla que Joan Mayans es posicionava favorablement, no hi estic gens d’acord, com he posat de manifest en un comentari. Naturalment estic a favor d’una universitat pública al servei de tota la societat, també que cal fer les coses millor del que s’estan fent, però no puc estar d’acord amb aquesta obsessió contra uns empresaris que volen posar la universitat al seu servei, amb la complicitat dels governs, complicitat que només existeix als cervells dels que han escrit el manifest. Només cal veure el que ha anat fent el govern en els darrers anys amb els consells socials.
1. A la Universitat (espanyola, almenys) li convé posar-se les piles, ja!
2. Aquests estudiants que protesten contra Bolonya tenen raons fonamentades? A mi em sembla que fan el passerell cosa de no dir
Litus,
Jo coincideixo amb aquesta apreciació teva. Ara bé, hi ha un punt on tindrien raó. El govern espanyol no ha fet un programa de beques adequat i la reforma sense beques és un risc. La cua d’Europa. Però justament per això no protesten, o no ho diuen gaire, queda millor parlar de mercantilització i coses així.
A la Universitat ha acabat passant una cosa que pot acabar sent perillosa: s’ha confós autonomia universitària amb unilateralisme. Una cosa és parar els peus a certes actituds empresarials (per exemple, agafar gent en pràctiques i no pagar-los, tot i fer feines que mereixerien un contracte de treball) i una altra de ben diferent viure d’esquenes a la societat. Autonomia univesitària i compromís amb l’entorn no són mútuament excloents.
I sobre els estudiants, potser el que estan verbalitzant de manera poc elaborada és una crítica dirigida a un mercat laboral francament millorable. El problema és que, en comptes de fer-ho amb qui tocaria (cosa complicada perquè és un ens abstracte), ho acaben fent amb la universitat, a la que consideren una testaferro.
David,
Toques en la diana. Algunes empreses actuen de forma inadequada, però la universitat, per raons d’organització no té la força que caldria.
Els estudiants que participen són una minoria i els que es queixen encara menys. A sobre es queixen del que no s’haurien de queixar.
Records
Enric