Enric I. Canela
Amb la feina d’avaluar estudiants he tingut molt poc tems i no he escrit res, però si he anat llegint coses del Llibre Blanc de l’ACUP.
Agafo, pel seu titular, la notícia del diari El País: Les universitats públiques catalanes reclamen més beques i finançament.
Em centraré en la primera part. El Llibre Blanc assenyala que Espanya està la cua d’Europa. Això ja ho posat de manifest múltiples vegades i és un dels aspectes que considero primordial resoldre per poder abordar amb èxit el procés de Bolonya. De fet va ser una de les principals conclusions de l’Informe sobre Finançament del Sistema Universitari Espanyol que vam elaborar a la Comissió del Finançament del Consell de Coordinació Universitària.
Al Llibre Blanc es diu que el sistema de finançar directament el cost dels estudis a la universitat i no a través de beques més altes és injust. Hi ha moltes cites al respecte. Es demana que les matrícules universitàries siguin molt més altes i que els estudiants rebin beques també molt més altes, que incloguin, naturalment, la matrícula. Especialment per al grau. Caldria doncs posar unes matrícules que s’aproximessin més al cost de la carrera i elaborar un sistema de beques que les cobris i, a més, permetés als estudiants dedicar-se a la universitat sense treballar. La consideració clau és on es posa el punt de tall; és a dir, quin és el nivell de renda per accedir-hi. Si és pren el sistema britànic les rendes que no tenen dret a beca són molt altes, però el dret a préstec és gairebé universal.
Aquest sistema permetria que els estudiants no es veurien privats de la universitat per manca de recursos però si per baix rendiment. Això és just.
Jo estaria en principi d’acord amb aquest sistema sobre el paper, perquè així tothom és conscient del cost que representa l’educació universitària.
Ara bé, hi ha dos problemes:
– El primer, ja l’has indicat al considerar quin hauria de ser el sistema d’assignació. Els sistemes actuals, basats en un llindar de renda molt baix han acabat generant situacions kafkianes com les d’atorgar beques a fills d’empresaris i en canvi no atorgar-les a fills d’assalariats amb sous justets, per la senzilla raó de què els darrers no poden “passar a despeses” coses que sí poden fer els empresaris o autònoms. Jo em decantaria per un sistema que fos pràcticament universal, potser amb assignacions decreixents a mesura de què la renda augmenta.
– El segon tema seria l’accountability a exigir a la universitat, tant en costos però també acadèmicament parlant. Si no, es podria crear una situació en la que els universitaris acabessin pagant per la ineficiència d’una organització. I també caldria garantir que un aprovat o un notable fossin el mateix, independentment de la universitat o de la facultat on fessis els estudis.
David,
D’acord, per això parlo de llindar. El sistema d’assignació de queques és molt injust. El sistema que proposes és com el britànic, que és el que defenso. Si no recordo malament per no tenir cap beca has d’arribar als 88.000 euros.
Respecte al segon tema, la matrícula hauria de ser calculada en base a un cost estàndard i hauria de ser igual per al mateix ensenyament a qualsevol universitat pública. Donant per entès que hi ha un sistema de retiment de comptes adequat. Sistemes igual a les universitats públiques i selecció dels estudiants en mans de les universitats.