Enric I. Canela
Ahir el diari AVUI va publicar Compromís dels rectors en la defensa del català.
Diu que els rectors de les universitats públiques catalanes van manifestar ahir que la seva voluntat de ser “plenament europees i obertes al món” i d'”atreure els millors estudiants, professors i investigadors d’arreu” és “totalment compatible amb la defensa de la identitat de Catalunya com a nació i amb la defensa i la promoció de la llengua catalana” en el marc “d’un projecte universitari de referència internacional”.
Si voleu tenir millor informació podeu llegir la declaració al web de l’ACUP, on és diu exactament: La Universitat de Catalunya vol ser un campus multilingüe, on l’ús del català com a llengua pròpia no sigui un impediment, ans al contrari, una riquesa afegida que tingui veu pròpia en presentar-se davant d’Europa i del món.
M’agradaria que algú m’expliqués que dimonis va passar en aquella Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, a quins acords es va arribar, per què després dels acords la UAB i la UPF es desmarquen de l’exigència del català.
També m’agradaria que amb quin dret les universitats poden negar-se a acomplir la Llei d’Universitats de Catalunya.
I caldria afegir una cosa més: amb quin dret les universitats poden negar-se a complir allò que han decidit els ciutadans, quan precisament es deuen als ciutadans…
David,
Si, però el tema de les universitats sempre ha estat en moltes coses al·legal. Un situació poc clara.