Enric I. Canela
Sense lletra que l’acompanyi poso el rànquing del Global Information Technology Report 2007-2008 del World Economic Forum. No cal dir més, mirant la llista es veu la potència espanyola en el món TIC, malauradament Catalunya, gràcies a la nostra dependència no deu estar millor.
- 1 Denmark 5.78
- 2 Sweden 5.72
- 3 Switzerland 5.53
- 4 United States 5.49
- 5 Singapore 5.49
- 6 Finland 5.47
- 7 Netherlands 5.44
- 8 Iceland 5.44
- 9 Korea, Rep. 5.43
- 10 Norway 5.38
- 11 Hong Kong SAR 5.31
- 12 United Kingdom 5.30
- 13 Canada 5.30
- 14 Australia 5.28
- 15 Austria 5.22
- 16 Germany 5.19
- 17 Taiwan, China 5.18
- 18 Israel 5.18
- 19 Japan 5.14
- 20 Estonia 5.12
- 21 France 5.11
- 22 New Zealand 5.02
- 23 Ireland 5.02
- 24 Luxembourg 4.94
- 25 Belgium 4.92
- 26 Malaysia 4.82
- 27 Malta 4.61
- 28 Portugal 4.60
- 29 United Arab Emirates 4.55
- 30 Slovenia 4.47
- 31 Spain 4.47
Reflexioneu.
Enric… atorgar el motiu de la possible situació de Catalunya a la nostra dependència em sembla poc rigorós en un acadèmic com vostè. Hi ha moltes causes, incloent-hi l’aversió al risc dels nostres empresaris (catalans), una universitat amb poca tendència a l’obertura (expressada de forma diferent al tancament de les universitats espanyoles) i m’atreveria a dir que fins i tot pel tradicional centralisme a Catalunya que provoca que quan aquí podem pensar en TiC a moltes comarques la prioritat és aconseguir indústria tradicional que dóni feina a tothom que no vulgui treballar a l’agricultura.
Hola Andreu,
Jo crec que el tema de la dependència és clau. En tot cas ens manca la possibilitat de poder fer absolutament res. Una prova n’és el fet que en molts d’aquest indicadors Catalunya ha anant perdent posicions en relació a la resta de comunitats autònomes. Només cal consultar les bases de dades de l’INE.
El tancament de les nostres universitats? Malgrat els intents de fer que la LOU s’obrís, la negativa de la CRUE i el fre del PSOE van fer-ho impossible. I consti que ho vam intentar alguns.
En el tema d’indústria tradicional i comarques puc estar més d’acord, s’han fet apostes des de Catalunya que no s’haurien d’haver fet.
Amb tot per a mi hi ha un fet clau, la pèrdua de pes específic dis l’Estat i la impossibilitat d’encertar o equivocar-nos. I això és dependència.
Heu pensat que l’aposta espanyola és Algecires . Canfranc obviants el ports de Barcelona – Tarragona i Catalunya?
I això són fets que dia a dia es van consolidant? Quina indústria voldrà venir?
La reflexió va més enllàd’un simple comentari, però si crec que no és poc rogorós, si poc argumentat, ja que com dic, no pretenia fer-ho en aquesta simple notícia d’un desastrós rànquing
Jo estic d’acord en tot el que dius, però és indubtable que també, amb estadístiques a la mà, les inversions que s’estan fent (i s’han iniciat) són les més importants dels darrers anys per part de l’Estat. El problema és considerar que tota la vida a Espanya serien un regne bananer, tontos i dropos. Hi ha zones que s’han espavilat i Madrid, no deixa de ser capital. Amb tot, jo no dic que no tinguem una situació millorable institucionalment. El que dic és que des d’aquí hem de ser autocrítics. Sense un canvi en la cultura del risc de les nostres empreses ja podem ser l’eslovènia de l’oest europeu,per la mida, que no ho farem. El teixit empresarial tradicional prefereix una plataforma logística abans que calers per projectes ambiciosos de R+D+i o un sistema de finançament de la recerca que motivi l’obertura de la universitat, la cooperació entre elles i amb les empreses.Què us he de dir, a Cercle de Coneixement defenseu molt millor que jo aquests temes.
Sobre l’aposta d’Algecires, estic molt d’acord, però el curiós és que hagin trigat tant a fer-ho. El tema ara és si és atractiu per portar mercaderies a Europa. I aquí tenim una oportunitat, a no ser que Espanya decideixi obrir un eix València-Saragossa. El port d’aquí té potencial i ha de seguir creixent. No és una qüestió de ser o no un port espanyol, sinó de ser un port administrat en visió europea.
Andreu,
Tens raó, tota, però crec que sense capacitat de govern no podem fer massa. L’empresariat d’aquí està anestesiat per la inèrcia d’aquests anys i cal despertar-lo i donar il·lusió.
Madrid s’ha animat, però la inversió no l’han fet amb l’ajut de Merlin. Les grans empreses van als centres de poder i per atreure-les cal poder.
Quins elements tenen en compte per fer aquest rànking? Algú ho sap i ho pot explicar abreujadament?
Elies,
No és pot resumir, però pots veure la llarga llista aqui:
http://www.insead.edu/v1/gitr/wef/main/analysis/showcountrydetails.cfm?countryid=404®ionid=29
Records
Si mireu en detalls els indicadors d’Espanya veureu que entre els que tenen la calificació més baixa:
– Importància de les TIC en la visió de futur per part de les administracions
– Èxit de les polítiques de promoció de les TIC
I aquestes no tenen res a veure amb la dependència.
P.S. Enric, aquest assumpte mereix un reflexió més a fons del que permet un blog.
Ricard,
Mirant uns quant indicadors te n’adones de la situació. Ho he mirat a Internet perquè no tinc el llibgre, però és dels que m’agradaria llegir tranquil·lament a la platja.
I si, tens raó, aquestes que cites les hem fet sols.