Enric I. Canela
La UAB ha obert 32 expedients disciplinaris que poden culminar en inhabilitacions o expulsions temporals per cursar estudis als seus centres. Els estudiants expedientats van participar en els aldarulls violents contra l’aplicació del Pla de Bolonya.
El Periódico publica avui un Editorial que comparteixo totalment i que reprodueixo integrament.
L’aplicació del Pla Bolonya i la integració a l’espai europeu d’educació superior han comportat, al llarg del curs escolar, una creixent tensió a les universitats. En alguns casos, i més enllà de la legitimitat de les protestes, la situació ha arribat a ser francament preocupant, tal com va passar el març passat amb l’ocupació per part d’uns centenars d’estudiants de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona i el consegüent des- allotjament practicat pels Mossos d’Esquadra a petició del rectorat, veient l’aspecte que estaven prenent els fets. Més endavant, es van produir altres episodis, com el bloqueig a l’entrada del rectorat a l’abril, i noves protestes de to violent fins a finals de curs.
La universitat és un espai de saviesa i de convivència. Un espai de diàleg. S’ha distingit, a més a més, com una espècie de santuari on es feia prevaler la tolerància per sobre de la repressió; la discussió pacífica abans que la força. Però una societat democràtica ha de defensar-se dels atacs que rep i ha d’imposar les regles de respecte quan aquestes es conculquen. La universitat no se n’ha de mantenir al marge, com si es tractés d’un territori exempt del compliment de la llei.
Per aquestes raons, els expedients disciplinaris – si es mantenen en els límits de l’Estat de dret i amb les adequades garanties processals – no poden ser vistos com a purs instruments de repressió, sinó de manteniment de la dignitat atorgada en democràcia als gestors de la institució. No s’han de penalitzar les idees, però tampoc deixar que la violència prengui possessió del campus.
L’editorial d’El Periódico d’ahir, que jo també comparteixo, reprodueix en part el que ja va escriure el professor Joan B. Culla en un article d’El País fa unes setmanes, que venia dir que la universitat no podia ésser un espai fora de la llei i que per tant s’havia de procedir a prendre mesures contra els “estudiants” hooligans. Bona editorial.
salut!
Elliot,
Alguns d’aquests estudiants expedientats van col·lar-se al rectorat i al deganat ui van entrar en algun ordinador. Fonts internes
Jo de vosaltres m’informaria del perquè de la obertura del expedients i dels fets succeïts en concret. També sobre el procediment que s’està portant a terme i llavors quan ho tingueu TOT, argumenteu-me les vostre opinions, fins llavors tindran manca de fonamentació, i es quedaran en pures opinions subjectives.
Expedientat,
Jo conec tot el que ha sortit als mitjans i l’opinió d’algun professor.
L’obertura d’un expedient simplement és per informar-se, no prejutja.
Els mitjans de comunicació diguem que no són gaire objectius, i els professors tenen un seient que defensar. En tot cas l’obertura d’un expedient en teoria no prejutja però com no saps com s’ha fet per ara tot el procés… Hi han moltes irregularitats que desconeixes i moltes opinions de professors.
Expedientat,
El professorat en general, no, més aviat no té res a perdre ni a guanyar.
L’expedient és informatiu i cal arribar a un dictamen. Això si es fa bé, està bé, el que no m’agrada és el tema dels jutjats, gens.
Tinc alguna opinió de professors, concretament de tecnologies o sigui poc implicats i la de la premsa, també la dels vostres webs. Evidentment seri aincapaç de dictar una sentència, no tinc dades
per començar els expedients no són informatius, ja se sap que ens pot caure pendent de la resolució per part de l’instructor. En tot cas no negaràs que no se n’ha informat res ni del procés que s’està fent (i com) i del procés penal. En canvi quan varen succeir els fets del 29 i 30 de maig al dia següent o el mateix, tot professor tenia un e-mail amb el comunicat del deganat de lletres per explicar la seva versió dels fets.
Expedientat,
Jo no he llegit res del procés. El que ha sortit ho anant publicant. Igual que publicava una cosa publico l’altra.
Si hi ha alguna informació publicada que se’m passi, me l’envieu.