Enric I. Canela
L’AVUI ha publicat avui un article d’opinió signat per la rectora de la UdG com a presidenta de l’Associació catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Ho ha fet en nom de tots els rectors d’aquestes universitats.
L’article és titula El futur de la universitat i us recomano la lectura. Marca posició. Només faré referència a una part d’ell. Diu:
… el veritable valor rau en l’acte d’autodeterminació de la Universitat de Catalunya, que ha decidit, amb el que té, aprofitar totes les escletxes per anar tan lluny com pugui; en tot cas, més enllà del sistema de lleis orgàniques que va destil·lant Madrid per fer progressos, però no progressos definitius. L’allunyament d’Europa que representa el sistema de 240 crèdits enfront del que vam defensar les universitats catalanes, el més generalitzat de 180, n’és un bon exemple. Atrevir-se, gosar anar més enllà per ajudar el país a fer el canvi transformador que necessita. És una responsabilitat que la Universitat de Catalunya assumeix. És difícil, però no impossible. Les universitats ho veuen ben clar i, com diu el poeta, “el camí és llarg i ja no tenim temps d’equivocar-nos”.
Benvolguts rectors, aquest és el camí. Com es pot trobar a les dades del Llibre Blanc, la majoria dels estats de la Unió Europea han adoptat un model de tres anys per al grau i de dos anys per al postgrau, alguns amb flexibilitat per permetre que convisquin graus de tres amb graus de quatre anys depenent dels objectius formatius. En aquest darrer cas es troben Albània, Irlanda, Letònia i Luxemburg que adopten, segons el grau de què es tracti, el 3+2 o el 4+1. Els estats que al meu parer han pres l’opció equivocada i han optat per graus homogenis de quatre anys són: Armènia, Bulgària, Espanya, Grècia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Turquia, Ucraïna i Xipre que s’han decidit pel 4+1/2, 4+1 o el 4+2. El que em fa dir que això és un error és que als estudiants que acabin el grau de tres anys en els països que han optat pel 3+2, no els interessarà de cap manera anar fer el postgrau a un país on aquest dura un any i hi perdran capacitat d’atracció.
Catalunya ha d’actuar sense complexos, ens hi juguem el futur. Com ho farem?