Enric I. Canela
Llegeixo que l’estudi “La falta d’enginyers i el seu impacte en el sector TIC”, elaborat per la Càtedra de Everis de la UPC, preveu que a Espanya el curs 2009-2010 haurà prop d’un 32% menys de titulats en les facultats d’Informàtica i Telecomunicacions que en el curs 2005-2006podrien descendir fins a 8.000.
Encara que en els últims anys ha disminuït el nombre de matriculats en les carreres de l’àmbit de tecnologies de la informació, el nombre de graduats ha seguit fins a avui una tendència alcista (d’un 18%, de 2001 a 2006), fruit fins i tot del boom de les punt.com que van fer créixer el nombre de vocacions tecnològiques.
L’estudi, elaborat per la Càtedra Everis analitza la situació actual i futura en les carreres de l’àmbit de Tecnologies de la Informació: Enginyeria Informàtica i de Telecomunicacions, Enginyeries Tècniques d’Informàtica de Gestió, Informàtica de Sistemes i Telecomunicacions.
Quasi em sento culpable per estar estudiant una carrera de l’àmbit de les ciències humanes-socials, però realment mai m’he sentit motivat pels estudis científics i tecnològics. D’igual forma podríem dir que els estudis de Lletres tampoc passen pel seu millor moment.
Diuen que això va a modes i que els estudiants triem els estudis que volem realitzar segons l’oferta laboral. No sé de quina forma es podria fer per incentivar determinats estudis en contra d’altres.
Jo sempre he tingut clar que això ha de ser vocacional. Per molt que em diguin que història té unes sortides professionals incertes, és el sempre m’ha agradat.
salut!
Elliot,
Entre una vocació de llettres i una tecnològica normalment no hi ha gaire coincidència.
No es tracta d’incentivar un estudis contra uns altres. Si a una persona no li ensenyen música de petit és difícil que sigui músic. El tema és que hi ha un gran dèficit de formadors complets en l’àmbit de les matemàtiques, per exemple. Només cal mirar els perfils de tot el professorat (i mestres). L’amor a una ciència no el pot transmetre el que no l’estima. Si li sumes la manca d’incentius per a unes carreres que són francament difícils, tens un bonc coctel.
L’altre dia a la feina ens va arribar un document de CCOO amb estadístiques sobre el seu mig de les noves contractacions, eren dades de Madrid, on els sous són superiors als nostres. Un programador junior es situa al voltant dels 15.000 euros, un senior poc més de 20.000. Una analista programador cap als 30.000, i un analista als 35.000. Els sous màxims es situaven al voltant d’uns 40.000 (però és de suposar que aquí només s’hi arriba després de tota una carrera dedicada al món de l’informàtica). Són feines de molta responsabilitat i sacrifici, en canvi es paguen sous de mileuristes durant molt de temps. Sobre tot ho pateix la gent més jove. És difícil d’entendre quan les empreses del sector informàtic tenen uns guanys espectaculars, però el cert que és així. En aquestes condicions et surt més a compte fer una carrera més senzilla i buscar-te la vida amb feines més tranquil·les on et pagaran, més o menys, el mateix.
La trappola,
POc puc afegir al que dius, més que donar-te la raó. Les empreses han estat pagant sous baixos i ara es lamenten de la manca de professionals. Totes aquestes coses generen canvis a mig i llarg termini. No oblidis però la manca de formació adequada a la secundària.