Enric I. Canela
No és cap secret entre els que em coneixen en l’àmbit polític ni entre els que teniu la deferència de llegir el que escric, el meu afecte i respecte per Montserrat Candini.
Amb Montserrat Candini, avui senadora, per Barcelona, calellenca, he compartit moltes hores de reunions. Penso que la conec una mica i crec que és una de les persones políticament (i en valors personals) més valuoses que té CDC. Montserrat Candini és de les poques persones que quan no està d’acord amb el que pensa Artur Mas li ho diu. Malauradament no tothom fa igual, la política, com altres àmbits, és un món de llepes. Saül Gordillo coincideix en la valoració de la nostra amiga senadora. Artur Mas la proposa per ocupar la secretaria executiva d’àmbit sectorial. Un encert. Ja era hora que algú de la seva vàlua s’encarregués d’aquest àmbit molt mal gestionat fins ara.
Si a això li sumem la presència d’una altra dona, Cesca Domènech, per ocupar la secretaria de coordinació sectorial, podem dir que Mas fa el ple. També conec a la Cesca Domènech fa molt de temps. Una sobiranista de Palamós de pedra picada, discreta i eficaç al màxim i amb llarga experiència sectorial. La veritat és que encara que no hem tingut una relació massa intensa li tinc un gran afecte personal.
Ambdues reforcen el perfil sobiranista i el que alhora és imprescindible l’eficàcia de l’executiva.
El que si lamento és que un cop estudiat els diferents perfils sectorials dels membres de l’àmbit sectorial no trobo que un tema de la importància de la recerca, el desenvolupament i la innovació estigui adequadament representat. Si que veig gent capacitada per fer el discurs però em manca el moll de l’ós.
Si en el Congrés de CDC s’aconsegueix definir un perfil clarament sobiranista del partit i trencar la dependència d’Unió, amics i companys però cadascú a casa seva, s’haurà donat un pas endavant per Catalunya.
S’haurà donat un pas endavant per Catalunya. O no.
Una cosa que mai he entés de Convergència és aquest desconeixement d’Unió. Sobre tot de les noves fornades que ara mateix comencen a tenir pes en el Comité de Govern.
No entenc com es vol, a més, propugnar un projecte tipus Casa Gran. En fi, que el d’allà dalt hi faci més que nosaltres.
Dessmond,
Jo crec que el problema no és Unió, és diu Duran. A Unió hi ha molts sobiranistes. I és cert, hi ha un desconeixement. Jo no estric en contra d’Unió, però crec que la Federació, com va ara, no és una bona fórmula.
Un pas endavant? Jo confio molt en algunes persones, però és clar, és una opinió meva.