El Consell de Ministres ha aprovat el Reial Decret que defineix la nova estructura bàsica del Ministeri de Ciència i Innovació que aglutina als organismes de recerca i de gestió d’R+D+i, a excepció de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial, que segueix depenent del Ministeri de Defensa.
Segons ha informat el Govern en un comunicat, s’ha creat el Ministeri de Ciència i Innovació com a departament encarregat de la proposta i execució de la política del Govern en matèria d’universitats, recerca científica, desenvolupament tecnològic i innovació en tots els sectors, així com la coordinació dels organismes públics de recerca de titularitat estatal.
Així, el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), que fins a ara depenia del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, estarà subjecte a partir d’ara al Ministeri de Ciència i Innovació.
La ministra titular, Cristina Garmendia, dirigirà la secretaria d’Estat d’Universitats, la secretaria d’Estat de Recerca, de la qual depèn la secretaria general de Política Científica i Tecnològica i la sotssecretaria de Ciència i Innovació.
A més, Garmendia presidirà els òrgans col·legiats: Conferència General de Política Universitària; el Consell d’Universitats; el Comitè per a la definició del marc espanyol de qualificacions per a l’educació superior; les Conferències sectorials en les matèries de competència del departament; el Consell assessor per a la Ciència i la Tecnologia; el Consell General per a la Ciència i la Tecnologia.
Per altra banda, a partir d’ara passen a dependre del Ministeri de Ciència i Innovació, a través de la secretaria d’Estat de Recerca el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); l’Institut de Astrofísica de Canàries (IAC); l’Institut de Salut Carlos III; l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA); el Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT); l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME).
Sincerament, tots aquests canvis estructurals dels ministeris (igual que de les conselleries) acostumen a ser força improductius. Tothom es pensa que descobreix la roda o la truita de patates. Però sovint només s’acaben creant noves ineficàcies, atesa l’elevada remoció de persones i estructures i el ritme a què es produeix. Quants canvis hi ha hagut en cinc anys a Catalunya i a Espanya al capdavant de la política universitària??
A més, aquest equip ja ha comès, a criteri meu, un greu error, amb la insensibilitat incomprensible envers les universitats pel que fa a no considerar la necessitat de, com a mínim, mantenir el preu del curs. La resolució que mantenia el preu del crèdit, sense considerar la nova estructura de l’EEES, sense considerar el que implica, i sense considerar que passarem de matricular 75 crèdits a matricular 60 crèdits és un greu error. I una mostra sorprenent d’insensibilitat envers les universitats i les seves necessitats de finançament.
Elies,
Jo crec que aquest ministeri té idees, però és completament nou i no té estructura, hi ha problemes seriosos per poder funcionar i organitzar-ho tot, però crec que anirà bé.
El tema dels preus és complex. No els aprova el ministeri, o millor, ha d’escoltar i, en part, acordar amb les comunitats autònomes. La meva experiència diu que les comunitats autònomes tampoc deixen que s’apugin els preus. Menys ho han volgut amb Bolonya pel mig. Fins qu eno arreglin el tema de les beques la cosa seguirà així.