Enric I. Canela
Aquests dos dies he participat com a delegat a la ponència a del 15è Congrés de CDC.
La ponència és L’aportació de CDC a la refundació del catalanisme. Ponència polèmica on es discutien aspectes com la Casa Gran del Catalanisme, el dret a decidir, que inclou l’autodeterminació, la nació plena, la sobirania, etc.
Si haig de dir que és el que surt és el que jo hagués escrit, mentiria. Hi ha aspectes amb els que no estic satisfet, però si ho estic, en el seu conjunt, en els aspectes essencials, és una ponència que dóna passes significatives en l’autoafirmació nacional.
La composició de CDC no permet anar més enllà. Analitzaré amb tranquil·litat el resultat quan pugui imprimir el text complet, però el motiu d’aquest article, mínim, d’urgència, ahir vaig arribar a casa a quarts de dues i ara marxo altre cop, no és parlar de la ponència. És fer una referència, merescuda, a la feina de Francesc, Quico, Homs. Va estar dialogant, constructiu, amable, en síntesi brillant. Conec al Quico de fa ja molts anys, no és que em sorprenguessin moltes de les seves qualitat, però si que va créixer molt en la meva valoració. No sé on anirà la seva carrera política, no sé quan estaré d’acord amb les seves accions, el futur mai no es pot saber, però cerc que té un llarg camí, d’eficàcia i de bon fer a la política i a CDC.
Hola Enric.
Sincerament, ¿quina valoració faríes del congrès de CDC?. Jo personalment no m’hi ficaré en casa aliena i molt menys sense saber les coses. Per això et pregunto com el veus, ja que sé que el faràs de forma neutral.
Un salut
Robert
Robert,
faré un comentari més a fons, però de forma sintètica: S’ha fet un pas en la difinició del projecte nacional. S’ha obviat la paraula estat per evitar fuites, però es diu, diem, el mateix. S’han posat les coses més rígides amb Unió sense trencar. Els menys nacionalistes han perdut clarament. Crec que el congrés ha estat molt millor que el de fa quatre anys.
El tema està ara en veure qui serà el secretari general. Més que problema de CDC serà el que iniciï la premsa.
Per exemple, el plenari ha tombat un esmena que voli mantenir fer pedagogia a l’estat i queda una posició més dura. Allò de convéncer a Espanya s’ha acabat.
Vaurem, jo moderadament optimista.