Enric I. Canela
Es veu que El Confidencial Digital ha recollit informacions molt interessants. Llegeixo el següent:
L’expectació que ha creat el nou Ministeri de Ciència i Innovació i qui ho dirigeix, Cristina Garmendia, arriba a tots els àmbits: des del periodístic al polític, passant pel sector de la Sanitat, el científic, el tecnològic i l’empresarial. Però, a més, no cal oblidar l’acadèmic.
Li expliquen al Chivato que existeix uneixi certa preocupació, “si més no interès”, per l’equip que envolta a Garmendia. De fet, diversos professors universitaris i doctorats de renom (i quins són aquests prestigiosos noms?) especulen sobre el perfil d’aquestes persones i sobre els rumbs que aquest mateix equip marcarà a la recerca espanyola.
“Qui són els alts càrrecs del nou ministeri?”. Aquest és el títol, per exemple, d’un escrit signat per Albert Corominas, professor d’organització industrial, i Vera Sacristán, professora de matemàtica aplicada, ambdós de la UPC.
Sense llançar cap acusació concreta (i de què els han d’acusar, aquest diari llença la pedra i amaga la mà), només insinuant, s’al·ludeix a tres membres del ‘nucli dur’ de la ministra. A saber:
— Jorge Barrero, que va deixar la secretaria general de l’Associació Espanyola de Bioempresas (ASEBIO) per dirigir el gabinet de Cristina Garmendia.
— Carlos Martínez, nou secretari d’estat d’Investigació, fins a ara president del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i cofundador, amb la ministra, de la societat Genetrix S.L.
— Màrius Rubiralta, el tercer dels homes de confiança de la titular de Ciència i Innovació i catedràtic que exerceix en la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, de la qual va ser rector. Abans, va impulsar i va dirigir el Parc Científic de Barcelona, l’entitat que acull empreses i centres de recerca “en àrees emergents de la recerca química, farmacèutica i biotecnològica així com en nanobioingeniería”.(Quants demerits, no?) Rubiralta ostenta ara les responsabilitats pròpies del secretari d’estat d’Universitats.
L’article de Corominas i Sacristán conclou enigmàticament:
“Aquest és el Ministeri que va a dirigir el futur de la recerca a Espanya. (…). Quant marge queda per al dubte sobre quina direcció prendrà?”.
No cal dubtar gaire, podrien llegir L’efecte Rubiralta. Clar que sempre es podria buscar un equip procedent dels extingits khmers vermells cambodjans que reeducarien al poble.
Genial!!!!
Elies,
ÉS que són uns fenòmens!
Dissortadament, aquest bloc es fa ressò del que publica un mitjà afí a la COPE i fins i tot fa servir les mateixes tècniques per denigrar aquells que pensen diferent. Vegeu, sinó: Khmers vermells cambodjans! Per acabar-ho d’adobar, la suposada “notícia” ja havia estat analitzada mesos abans a “Estic a les (sic) antípodes”. Deplorable.
Ben bé no sé què vol dir això de la COPE. Recullo comentaris i opino com em sembla millor vingui d’on vingui la informació. Opino que és deplorable criticar a la gent del Ministeri sense cap raó: i quins són aquests prestigiosos noms? Poc subtil. Personalment “estic a les antípodes d’opinions que també em semblen ofensives. Què hi farem..