Enric I. Canela
Miquel Duran fa una crítica als continguts de l’article d’El País al que em vaig referir a Un nou model de creixement per a les universitats. L’article tractava sobre el Megacampus. En ell es diu que el govern espanyol es guia per la classificació que fa la Universitat de Xangai, la més coneguda, al costat de la llista britànica del Times Higher Education – QS World University Rànquing.
Té raó Miquel Duran. El rànquing de Xangai no és adequat ja que dóna més prioritat a la mida que a la qualitat intrínseca. Jo hagués preferit el Rànquing del Timer Higher Education.
Ho vaig pensar en llegir el teu article, Enric, però no vaig poder-ho comentar en aquell moment.
Afegiria un altre comentari a l’entrevista d’en Rubiralta, també en aquest punt. Ve a dir que les universitats espanyoles han de competir per estar presents als rànquings internacionals, i no entre elles.
Molt bé… però com es menja això? Si es vol “figurar” en aquests rànquings (objectiu que qüestiono, crec que és millor figurar en altres “rànquings” menys mediàtics), vol dir que d’alguna manera s’afavorirà o es donarà recursos perquè les universitats progressin en els indicadors a partir dels quals es construeixen. Suposo que vol dir això, no?
I, si vol dir això, no implica això també que “internament”, és a dir, a nivell espanyol, també hi haurà competència per captar aquests recursos que permetin progressar en els indicadors dels rànquings internacionals?
No és comprensible voler afavorir la competitivitat internacional sense que hi hagi competitivitat interna.
Elies,
Tens raó. Jo vaig estar parlant llarg amb el Rubiralta la semana passada, abans que sortis tot això. No vam parlar per a res de rànquing de Xangai, però tinc els meus dubtes que sigui útil. L’única raó per la que pot haver sortit és per l’Informe Bruegel, que té entre els seus artífex a Mas-Colell. Jo crec que no és un bon rànquing per a nosaltres perquè parla de premis Nobel, d’atracció interncional, cosa dif´cil per a nosaltres ara (a banda d’ICREA).
Pel que fa a la competència interna, la planteja clarament quan es refereix a unes 10 universitats. Penso que es diu així per no generar tensions al sistema. Està clar que no pensen repartir entre tothom. La qüestió ara és elaborar projectes creïbles. Només em pregunto si hi ha recursos suficients.