Enric I. Canela
Arxiubecaris a Especial Bolonya ha publicat un article que titula: Els màsters privats són el 80% de l’oferta de postgrau a la UAB i UB.
Jo el titularia “Agafar el rave per les fulles”. Les dades son, acadèmicament correctes, però barregen cadires amb pomes.
La nomenclatura dels màsters es barreja i els màsters que són títols propis, contemplats a la llei, no tenen res a veure amb els màsters oficials previstos al decret d’adaptació a Bolonya. Aquests màsters, a preus similars, es venen fent des de fa més de 10 anys i no tenen validesa en tot l’àmbit de validesa del títols espanyols, és a dir e l’espai Europeu d’Educació Superior, a diferència del que succeeix amb els màsters oficials. Així, un màster oficial permet fer el doctorat, els títols propis si. Els títols propis tenen el valor que el mercat de treball els vulgui donar. Alguns d’aquests títols propis “privats” tenen durades molt curtes i responen a demandes esporàdiques o ocasionals del mercat. I si, són per al mercat, seria estúpid renunciar a donar aquesta formació a professionals que la demanen i no cobrir aquest espai, com absurd seria, per a una determinada necessitat esporàdica organitzar un màster oficial. M’explico. Imaginem que surt una nova llei de comptabilitat. És perfectament lògic que s’organitzin cursos de curta durada per a professionals i que paguin el preu de mercat. No estan subvencionats per ningú. Seria una imbecil·litat fer un màster oficial quan, a l’any següent, la modificació ja s’incorporarà al corresponent títol de grau.
Crec que es bo defensar les beques suficients o els preus públics assequibles però la demagògia és quelcom que caldria desterrar.