Amistats perilloses

Enric I. Canela

El govern espanyol amb la seva manca de vergonya habitual, especialment quan ve de Maleni, se’n fot de Catalunya.

Una presa de pèl més, o no, perquè no esperava menys. El “gobierno amigo” ha tornat a reincidir. Ara ha presentat un pla de “privatització” – “descentralització” aeroportuària. La “gran notícia” és que la Generalitat podrà formar part de l’òrgan de govern de l’ens gestor de l’Aeroport de Barcelona que es creï. Podria estar bé, però no. De qualsevol manera l’Administració General de l’Estat tindrà majoria en aquest òrgan de govern.

Això si “la Presidència de la Generalitat es van limitar a assegurar després del Consell de Ministres que la música “sona bé” i que es troba en la línia de les seves peticions però van evitar concretar més en espera de conèixer els detalls de la proposta.”

Em sembla que les paraules de Maleni són prou clares. De decisiu res de res. Manel Nadal, ho vaig sentir per ràdio, deia que no importa el percentatge,. El que compta és ser decisiu. Home Nadal, si es tracta d’una empresa en borsa i tens un 5% pots ser decisiu si tot està dispers, però en un òrgan en el que l’Administració General de l’Estat té un 51% em sembla que la probabilitat és nul·la.

La participació de les empreses privades, un fórmula per ingressar diners. Abertis, que alguna cosa sap, ja ha dit que sense capacitat de gestió no entrarà, que per fer de financers no. Això està reservat per a la banca que, després de la deguda entrevista amb el president espanyol, passarà per caixa.

Una possibilitat és que el govern espanyol es pensi que som idiotes, altra és que no s’ho pensi, però que sàpiga que el Govern català farà com aquell que li tiren una escopinada i mira al cel i diu “plou” (aquesta frase no es meva, fa anys li vaig sentir al president Pujol). Clar que empreses i ciutadans no hem de passar per aquí.