Una proposta alternativa al Decret d’accés a la universitat

Enric I. Canela

Ahir vaig escriure L’equivocació de les noves PAU (selectivitat). Un comentari de Trina Milan m’ha motivat a escriure una mica més.

Del meu article crec va quedar clar que no m’agrada el sistema ja que menysté l’autonomia de les universitats, la de Catalunya, i afavoreix l’arribada de ciutadans d’altres contrades amb avantatja sobre els catalans que a sobre paguem. Dit això voldria fer una proposta que, si més no, permetés que els estudiants entressin amb coneixements suficients a fer els graus. A veure si algú influent m’escolta.

Una proposta similar ja li vaig fer fa més de 15 anys al malaguanyat Josep Laporte quan tenia responsabilitats a Catalunya sobre aquests temes. Res no va canviar, el decret corresponent ha continuat, amb pocs retocs, fins ara.

Deia aleshores, més o menys, i proposo ara: Les PAU s’haurien d’organitzar en dues proves. Una primera d’aprovat general que permetria l’accés genèric a la universitat. Podria ser anàloga a una part del que ara proposa el govern espanyol.

Nota general d’admissió = Nota mitjana del batxillerat x 0,6 + Nota de l’exercici general x 0,4

La Nota mitjana del batxillerat l’aporta l’escola o institut.

La Nota de l’exercici general s’obtindria, a Catalunya, de la mitjana de la nota de Llengua catalana, de Llengua castellana, d’un Comentari de text, de la Llengua estrangera, Filosofia i Història. Sense cap matèria de modalitat. Cadascuna qualificada de 0 a 10.

I triant un exemple, els estudiants de la Modalitat de Ciències i Tecnologia (currículum LOE) farien una segona prova que constaria de: l’exercici de Matemàtiques obligatori i un mínim de quatre a triar entre: Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix, Electrotècnica, Física, Química i Tecnologia Industrial.

La Nota de la prova específica no seria única. Seria diferent per a cada Grau. Les universitats publicarien a priori els seus requisits i ponderacions. Així per exemple, si un estudiant volgués fer Química, les universitats acordarien que la fórmula a aplicar seria:

Nota d’admissió al Grau de Química =: Nota de l’exercici de Matemàtiques x 0,3 + Nota de l’exercici de Química x 0,3 + Nota de l’exercici de Física x 0,3 + Nota de l’exercici de Ciències de la Terra i el Medi Ambient x 0,1 + Nota de l’exercici de Biologia x 0,1

I per fer Biologia:

Nota d’admissió al Grau de Biologia =: Nota de l’exercici de Matemàtiques x 0,2 + Nota de l’exercici de Biologia x 0,3 + Nota de l’exercici de Química x 0,2 + Nota de l’exercici de Física x 0,1 + Nota de l’exercici de Ciències de la Terra i el Medi Ambient x 0,2

L’estudiant podria fer altres exercicis per intentar accedir a altres graus.

Si l’estudiant hagués tret: Matemàtiques 6, Física 5, Química 6, Biologia 8, Ciències de la Terra i el Medi Ambient 8. Si no m’he confós en fer les operacions, per anar a Química tindria una Nota d’admissió de 6,7 i per anar a Biologia una Nota d’admissió de 6,9. Aquests són, evidentment són exemples i es podrien fer tantes variants com es volgués. El suspens global privaria de l’entrada a aquell grau i les universitats podrien decidir que un suspens en alguna matèria de la fórmula impediria l’entrada al grau considerat.

No és gens complicat i permetria un millor aprofitament de capacitats individuals i recursos públics.