Enric I. Canela
La Vanguardia d’avui publica un article de Mercè Beltran que es titula “Enginyers industrials a la grenya”.
L’article explica que els enginyers tècnics industrials estan farts del procés de Bolonya. He anat seguint el tema i he fet deferents comentaris. El govern espanyol anterior es va equivocar amb els enginyers, no ho va saber endreçar al final de legilatura i l’actual ha heretat la “patata calenta”. L’errada va ser considerar que totes les titulacions han de ser homogènies a l’Estat. La filologia no té res a veure amb l’enginyeria ni la psicologia amb la química. Com es fan les enginyeries al Regne Unit? I deixem-nos d’històries que aquest és el model de Bolonya, el britànic.
El problema a més està en els col·legis professionals, poders fàctics a l’Estat espanyol provinents d’èpoques que millor oblidar. Com funcionen els registres professionals més enllà dels Pirineus?
Aquest és un estat covard en les reformes, ho ha estat sempre, por a trepitjar l’ull de poll d’algun grup de pressió. Molts enginyers assenyats han dit com havien de ser les coses. No han tingut èxit.
Segons una companya >
les enginyeries tècniques i superior tenen les mateixes atribucions professionals (RD 1986) . La definició de Grau que fa el Reial Decret i les línies dels Llibres Blancs situen les atribucions professionals als Màsters. Enlloc d’equiparar la tècnica a al Màsters s’està desenvolupant una equiparació a la baixa