Enric I. Canela
ABC publicava que Espanya és l’únic país europeu en el qual la xifra d’alumnes que cursen estudis superiors va descendir entre els anys 1995 i 2004. La reducció de la demanda d’aquesta educació va ser poc important, de l’ordre d’un 3% segons l’últim informe de conjuntura econòmica de Caixa Catalunya.
Augmenta la despesa per alumne i com a contrapartida a aquesta lleu caiguda d’alumnes, l’augment de la inversió per estudiant va superar amb escreix al de la mitjana europea. A Espanya, va ser d’un 67%, enfront del 9% de mitjana dels països de l’OCDE.
Podeu completar la notícia a l’enllaç. No he trobat l’informe original de Caixa Catalunya. L’últim penjat és de juny i no surten aquestes dades. És possible que aparegui aviat i que això sigui un avenç.
La primera part és evident: el nombre d’universitaris baixa per que augmenta el fracàs de la educació pre-universitària. És significatiu que a la foto que acompanya l’article de l’ABC es poden distingir set dones i nomes 2 homes.
En quant a el increment d’un 67% de la inversió per estudiant s’haurien de conèixer els conceptes que formen aquest 67%. Vull dir que si l’autoritat competent destina el gruix d’aquest augment a augmentar els sous del professorat preexistent (jo no discuteixo si el professorat universitari està ben o mal pagat per que ho desconec), això no te per que incidir en absolut en la millora de la formació.
Enric,
aquest discurs salarial estic fart de fer-ho. Una part important de l’augment anual se’n va en salaris. Deia a vegades, si doblen el sou del professorat, pràcticament dobalarn els recursos destinats a les universitats, millorarà la qualitat. Home, potser si, uns dies estarem molt contents, però…
Cal discriminar el que es destina a salaris i el que va a altres coses.