Enric I. Canela
Llegeixo que la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, aposta per que les universitats espanyoles assemblin els seus mètodes d’ensenyament a les escoles de negoci, «que estan entre les millors en els rànquings internacionals», per a aconseguir que en 2015 entre cinc i deu centres espanyols es trobin entre les 100 millors d’Europa.
Va dir que «El subjecte actiu en el sistema d’aprenentatge ha de ser l’estudiant i això ho han fet molt bé les nostres escoles de negocis, que estan entre les millors en els rànquings internacionals», i va advocar per «fer una reflexió general sobre l’ensenyament en la universitat en aquest sentit».
La titular de Ciència i Innovació va assenyalar que si les institucions universitàries espanyoles no arriben a aquest nivell d’excel·lència internacional (almenys 10 entre les 100 millors) s’incomplirà la meta fixada per a 2015 pel seu departament. «Haurem fracassat», va sentenciar.
La pregunta que s’ha de fer la ministra és si el model de contractació / retribució, incentivació, captació de talent és el mateix i si això depèn de la universitat pública a d’una llei estatal. Molt em temo que si no es canvia el marc no passarem del discurs de bones intencions.
La ministra espanyola està de conya. Si les escoles de negocis (ESADE, IESE, EAE, EADA, etc.) funcionen be és precisament per que s’han pogut mantenir aïllades suficientment del seu ministeri, ara i abans.
L’any 1969, fa 40 anys!, vaig poder fer el primer curs de Ciències Empresarials a ESADE quan aquesta carrera no existia a la universitat pública. Va ser un fracàs personal, però una experiència impagable, per que simultàniament havia començat a treballar en un banc: de 8 a 15 hores a la feina i de 16 a 21 hores a ESADE; el viatge en autobús d’un lloc a l’altre hem servia per dinar. Desprès vaig conèixer Econòmiques de la UB i vaig veure la diferència. I que consti que de gent vàlida ni ha a tots llocs.
Ara la ministra s’ha adonat que allò funciona i això no. Bé dons, tal com funcionen les coses m’atreveixo a assegurar que el 2015 “hauran fracassat”.
Enric,
Aquesta és la idea. Amb el règim actual de la universitat pública és totalment impossible el que vol. Canvi de llei i després parlem-ne.
La llei no la canviaran i si la canvien serà totalment insuficient. En sentit figurat la única alternativa seria que rodessin caps i això no ha passat mai a l’administració espanyola (ni a la catalana, of course; be com que les competències de la catalana tampoc no donen per més…). Ara, sempre poden fer servir el recurs dels impotents: crear una doble xarxa, una universitat fora de la universitat. Uhmm, quants llocs de treball es posarien a l’abast dels amics …, però, estarien creant una universitat fidel reflex de l’actual! No hi ha sortida.
La creació de la doble xarxa és el més probable. Jo no veig a aquest govern canviant aquesta llei, massa ulls de poll, massa por. Alguna cosa es farà però insuficient.