Enric I. Canela
Llegia al Correo Digital: En la ‘nova economia’ cada vegada més global i més interconnectada, la vida rendible dels productes en el mercat és cada vegada més curta. El triomf està reservat als més innovadors i ràpids a materialitzar les seves innovacions en el mercat. Per a mantenir els nostres nivells de benestar hem de convertir a la nostra societat, les nostres organitzacions i empreses en campions de la innovació. La pregunta clau és: Què hem de fer per a assolir-lo? Hem de fer moltes coses en camps diferents. Tractaré de respondre a aquesta pregunta limitant-me a l’àmbit de l’educació.
Aquest és un paràgraf d’un article que és titula Educació per a la innovació de Miguel Sáenz de Viguera assessor de la direcció general d’Innobasque. Un article interessant i que val la pena llegir.
Hola Enric
Aquest article està plé de sentit. Opino el mateix. La innovació, la creativitat, l’aplicació dels mètodes del pensament lateral per a trobar solucions i altres nous conceptes que hem d’adaptar al canvi de paradigma econòmic i social, tals com la sostenibilitat i la nova educació fonamentada en la societat de la informació i el coneixement, han de ser les nostres brúixoles cap el futur.
Estem perdent molt de valor i hem de reaccionar. Recerca i innovació són les claus del creixement exponencial per a deixar de ser una economia basada en la construcció i el turisme.
Totalment d’acord. Malauradament estem lligats a les decisions del Gobierno de España® que és qui dissenya i decideix tot el referent a plans d’estudis i contingut de cada assignatura. Con en altres molts afers el marge de maniobra és petit i les universitats catalanes han de ser tutelades des del centre, que son el que saben d’aquestes coses.
Anna,
Estic llegint l’últim llibre de Howard Gardner i hi ha moltes coses que em semblen importants relatives a l’educació. L’educació ha de canviar radicalment, sense això ni recerca ni innovació.
Enric,
En el tema dels plans d’estudi i en el contingut d eles assignatures, ara sóm autònoms, les universitats poden fer gairebé el que vulguin. Els culpables som nosaltres
Hola Enric:
Moltes gracies por els teus comentaris al meu article.
Tengo un enorme cariño a tu país y muy buenos amigos en él después de haber trabajado en Catalunya durante nueve años.
Yo soy vasco y aunque entiendo perfectamente vuestro idioma, mi Catalán hablado y escrito es “una mica dolent”. Por eso, si lo deseas puedes traducir mi artículo a vuestro idioma y colgarlo o publicarlo donde creas que os puede ser útil.
Un fuerte abrazo
Miguel Sáenz de Viguera