Enric I. Canela
La notícia que amb el poc temps que he tingut voldria destacar avui és la que ha aparegut per partida doble, a l’AVUI i La Vanguardia. Fa referència a les properes eleccions a rector de la UB. Es convocaran el dilluns dia 15 i se celebraran el proper 5 de novembre. Ja està a sobre.
Els dos diaris comenten que, a banda de l’actual rector en funcions, Josep Samitier, es podrien presentar dues candidatures més. Una l’encapçalaria Dídac Ramírez i l’altra Norbert Bilbeny.
Dídac Ramírez (Barcelona, 1946) és doctor en ciències econòmiques i empresarials. Tot i que ahir va assegurar a l’AVUI que la decisió encara no està presa, fonts del seu entorn van donar gairebé per fet que presentarà la candidatura. Ramírez, doctorat també en filosofia i ciències de l’educació, compta amb el suport d’un sector important del professorat, entre els quals hi ha el catedràtic de didàctica de les ciències socials Joaquim Prats, que ha renunciat a la seva intenció d’optar al rectorat per donar-li suport. Ramírez va dir que vol assegurar-se de comptar amb prou suports abans de fer “un salt sense xarxa”. El sector afí a aquest candidat en defensa el seu “bon” perfil per posar fil a l’agulla al sanejament dels 80 milions d’euros de dèficit històric que arrossega el centre.
Norbert Bilbeny (Barcelona, 1953), doctor en filosofia, forma part del moviment de professors que poc abans de la marxa de Rubiralta van subscriure un document molt crític amb la gestió de l’exrector, en què els 300 firmants apostaven per un canvi de rumb a la UB que permetés “reduir la burocràcia, frenar el dèficit i millorar la comunicació interna”, va explicar el candidat.
Josep Samitier, físic, catedràtic d’Electrònica, exvicerector d’innovació amb Rubiralta, integra la candidatura continuista amb el projecte anterior.
He escrit sobre aquest tema, en destaco dos texts: Eleccions al rectorat de la UB i La crisi de la Universitat de Barcelona. En aquests escrits vaig manifestar diferents coses. Amb claredat, crec, la meva posició sobre la situació de la UB i el futur. També que no estic d’acord amb el manifest dels 300 signants, ja que tot i coincidir amb els problemes, l’embolcall em fa tuf a èpoques a les que no voldria tornar. Deia: En aquest moment veig la situació de la UB de tal manera que gairebé considero un suïcidi ficar-se en aquest embolic. I més avall: La crisi de la UB no la pot resoldre la UB o millor dit, la UB sola. També que cal fugir de promeses electorals que són fum o gana, i cercar el suport de l’únic que pot ajudar a endreçar això, el president de la Generalitat. Si aquest suport implícit o explícit no hi és la UB va a la ruïna total. Afegia: Sintetitzant, el proper rector hauria d’haver pactat abans de ser-ho, amb José Montilla com resoldre la situació.
Algunes coses han canviat en aquest mesos, poques pel que fa a la situació de la UB. Abans de definir-me més, voldria conèixer equips i programes, però ja avanço que el plantejament de Josep Samitier em sembla sòlid. Cal veure si aconsegueix el suport extern necessari. El meu, si les coses van pel camí que penso hi van, el tindrà.
Doncs al final seran el dia 6, i no el dia 5, per donar més temps a la campanya i poder arribar millor als centres… O això és el que han dit dos dels hipotètics candidats en el Consell de Govern d’avui, on el tercer ha hagut de promoure un consens que ha acabat invalidant la proposta de la Junta Electoral Permanent (que era del dia 3, i no del dia 5).
Ara, que si algú espera que voti un candidat a Rector que defensa que “busquem alguna manera de no comptar els dissabtes com a dies hàbils”, pot esperar-se assegut…
Alumne,
M’he perdut. No vaig al Consell i no sé qui ha proposat això dels dissabtes.
Miraré d’assabentar-me. Si vols dóna aquí la informació.
Em sembla bé que sigui el 6. Tot massa just venint d’on venim.