Enric I. Canela
Publica El Punt que per una plaça en una residència universitària a Barcelona es paguen . fins a 1.400 euros mensuals.
Un estudi realitzat per la revista Consumer Eroski en 86 residències universitàries i col·legis majors de 18 ciutats de l’Estat espanyol conclou que Barcelona és la segona ciutat més cara després de Madrid. De fet, l’habitació més cara de tot l’estudi es va trobar en una de les residències d’aquesta ciutat. Tot i així, la nota global obtinguda pels centres de la capital catalana és només «acceptable», ja que falten millores en accessibilitat per a discapacitats, seguretat i prestació de serveis.
Podeu llegir l’informe complet de Consumer Eroski. Aquest és un tema que demostra que malgrat que els governs s’omplen la boca parlant de polítiques socials, sense beques i a aquests preus només poden moure’s els rics.
L’experiència m’ha ensenyat que el que surt més econòmic és compartir un pis, millor amb gent que treballin i no siguin estudiants per evitar pèrdues de temps.
Salvador,
Segur, de totes formes hi ha un problema greu amb la mobilitat dls estudiants.
Molts han de treballar per poder viure fora. Manquen ajuts.
Es tracta d’un problema crònic. Anys enrere sempre quedava l’opció de compartir pis, que era el que feia la majoria d’estudiants després del primer any. El problema és que actualment compartir pis no baixa dels 400 o 450 euros mensuals. I juntament amb el sistema de beques que tenim el resultat ha estat que s’han fet universitats fins a ciutats que no són ni capitals de Vegueria.
Això al món es resol amb beques i ajuts per desplaçament. Aquí una beca no permet ni comprar el diari.
Sens dubte cada vegada són més necessàries beques i ajuda per facilitar que els estudiants puguin anar a altres ciutats a realitzar els seus estudis universitaris. Salutacions.
Sí, quan siguem independents caldrà considerar prioritari aquest tema.