Com tenim l’educació?

Enric I. Canela

El diari AVUI publica una entrevista amb el conseller Maragall sobre la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). La LEC està en marxa, també l’AVUI publica un article explicatiu: L’abecedari de la llei. Ara caldrà discutir-la i aprovar-la. El tema de l’educació a Catalunya és un gravíssim problema. Naturalment La USTEC anuncia noves vagues contra la LEC. No podia ser menys atribuint-se el dret de decidir com ha de ser l’educació a Catalunya (res tinc a dir pel que fa a la defensa dels seus drets com a treballadors, si respecte a la defensa dels interessos corporatius i al fet que s’atribueixen el dret de decidir com ha de ser el model educatiu català, són un sindicat, no defensen als ciutadans, defensen als afiliats).

Una crítica al model català que proposa la LEC es pot llegir a: Diferents tàctiques, un mateix objectiu: el desprestigi de l’educació pública.

I en relació a l’educació, l’altre dia comentava en aquest bloc Panoràmica de l’educació en el que comentava la publicació de l’informe anual de l’OCDE Education at a Glance 2008 i dels documents Resum per a Espanya i resum de l’informe en espanyol.

Aquests dies han anat apareixent articles que fan més o menys èmfasi en el problema espanyol, problema que, ens agradi o no, en molts aspectes s’accentua a Catalunya.

Algunes referències són:

Espanya té 14 estudiants per professor, menys que la mitjana de l’OCDE

Un suspens endèmic en educació

Espanya gasta menys per alumne, però és dels que més paga als mestres

Espanya té els universitaris amb els salaris més baixos de l’OCDE

Espanya té més titulats, però la baixa demanda llença llurs salaris

Gairebé el 30% dels estudiants de 18 anys no té el títol de Batxillerat o similar

Espanya, 14 punts per sota de la UE en alumnes amb èxit en Batxillerat o FP

La despesa per universitari a Espanya, un terç menor que a l’OCDE

El 50% d’adults només han cursat estudis obligatoris

Els txecs i els portuguesos rendibilitzen més els títols

Els docents espanyols tenen menys dies lectius i els sous més alts