Enric I. Canela
La Gaceta.es publicava fa uns dies que Espanya ocupa el desè lloc en el ‘medaller’ científic. Espanya ha anat creixent a poc a poc des de 190.000 articles publicats i 1,2 milions de cites en 2002 (lloc dotzè), fins a arribar a el lloc desè per primera vegada en 2007.Un altre article sobre aquest tema apareix a Els investigadors espanyols figuren entre els científics que més articles signen.
No tenim dades de Catalunya, però estic segur que, tenint en compte la dimensió, sortiria en bon lloc. Cal tenir present que el nombre d’articles depèn del nombre d’investigadors que publiquen.
Aquestes dades han estat obtingudes del Web of Knowledge.
En publicacions sempre hem anat prou bé (en relació a la inversió que es feia i es fa…). El problema radica en la innovació.
És veritat, tenim uns bons resultats, però poca transferència. Un fet històric que no sé si acabarem resolent. Més recerca i més diners? Esta bé, però penso que sense alguns altres canvis no ens serviria per gaire més que per formar més científics.
Sense menystenir la idea bàsica expressada a l’article de La Gaceta, crec que calen fer unes puntualitzacions sobre el que he llegit alli:
En primer lloc, Web of Knowledge no és cap base de dades. És un portal d’accés a diverses fonts d’informació i cal precisar a quina d’elles s’està referint quan es fa una afirmació. WOK dóna accés a bases de dades produïdes per Thomson-Reuters (abans ISI i ISI-Thomson) com Science Citation Index, Journal Citation Reports o Current Contents i a d’altres que només distribueix com Medline, Biosis Previews o Derwent, per exemple.
Tal i com s’expressa la idea de La Gaceta, sembla que els investigadors espanyols hagin publicat 278.000 articles però s’hauria de precisar que el que vol dir realment és que hi ha 278.000 articles on apareix almenys algun autor amb adreça SPAIN. Val a dir, per tant, que un article publicat per, diguem, 6 autors, 5 dels quals són USA i només un SPAIN serà comptabilitzat per igual als dos països.
S’afirma que “Mariano Barbacid, director del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), apenas aparece en la “Web of knowledge”, pero tiene un “índice h” de 84, que es de “ciencia-ficción”, según Espín”. No sé què vol dir que no apareix a WOK. Aquest autor apareix en 248 articles inclosos al Science Citation Index (dins la plataforma WOK) i, efectivament, té un Hirsch Index de 84 (és a dir 84 articles on ell apareix com a autor han rebut almenys 84 cites). També apareix a ISIHighlycited (un altre recurs dins WOK) on es llisten els autors de més repercusió en diferents disciplines científiques.
No té cap interès afirmar que “A Cancer Journal for Clinicians” és la revista que té el factor d’impacte més elevat entre totes les revistes científiques controlades per Journal Citation Reports, ja que s’han de comparar revistes d’un mateix àmbit temàtic. A més aquesta revista té un comportament semblant que les que publiquen articles de revisió (molts pocs articles a l’any i moltes cites)
la recerca bàsica no és un demèrit i no cal treure’n recursos, ans el contrari. Tots els països que ens superen en innovació també ho fan en el nombre d’articles. El que cal és que el teixit econòmic del país, i evidentment els seus actors polítics ténen molt a dir-hi per promoure’l, comenci a estar basat en la producció d’alt valor afegit, i no només el turisme barat i la construcció compulsiva. És trist que mostrar problemes tan obvis sigui encara necessari.
Jordi,
No puc estar més d’acord amb tu. Potser en el meu comentari de resposta a JuaMa m’he expresat malament. Cal augmentar els recursos per a la recerca bàsica al màxim, el que passa és que no podem estar aturats sense potenciar la innovació. Calen dues potes. Altrament ens trobem que el nostre sistema no es retroalimenta. On es col·loquen els nostres científics?
O potser m’has entès i estaves dient el que tu i jo pensem. Però per clarificar la meva inèquivoca posició he volgut fer auest comentari.
L’article de la Gaceta és bastant dolent. Típic cofoisme.