Enric I. Canela
El secretari d’Estat de Recerca ha presentat un programa bonic. Com he comentat sovint, hi haurà els recursos necessaris per tal que això no quedi com un brindis al Sol. Esperem que Solbes no ho esgarri.
El secretari d’Estat de Recerca, Carlos Martínez Alonso, ha presentat en el Congrés dels Diputats el programa de treball del seu departament per a aquesta legislatura. Hi haurà 6 grans accions: l’elaboració d’una nova Llei de la Ciència i la Tecnologia i la reorganització dels Organismes Públics d’Investigació (OPI), el programa es completa amb actuacions per aprofundir en la coordinació amb les Comunitats Autònomes i les Universitats en matèria d’R+D+I; millorar la planificació, seguiment i avaluació de les actuacions públiques d’R+D+I, i potenciar les infraestructures i la internacionalització de la ciència espanyola
L’objectiu és consolidar una ciència espanyola basada en el principi de la gobernança, que es realitza en cooperació plena amb les Comunitats Autònomes, que ja és europea a tots els seus nivells i que busca la màxima internacionalització..
Llei de la Ciència i OPIs
La nova Llei de la Ciència i la Tecnologia adaptarà al segle XXI els continguts de la qual existeix ara i augmentarà la coordinació amb tots els agents implicats en la seva execució (Comunitats Autònomes, empreses, universitats, comunitat científica…). Incidirà en la transferència de la recerca al sector productiu i potenciarà la creació de spin-offs per promoure una economia espanyola del coneixement. A més, introduirà formes més modernes de contractació de personal investigador i potenciarà el coneixement social de la ciència.
Es procedirà a una reorganització dels set OPI que depenen del Ministeri de Ciència i Innovació (entre ells, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC), organitzant-los en línia amb les àrees de coneixement existents en el Consell Europeu de Recerca (ERC). Es tracta de ciències de la vida, ciències tecnològiques i de la matèria, i ciències humanes i socials. S’introduiran en ells sistemes de gestió eficaces i una carrera investigadora, tècnica i gerencial que els permeti adquirir major capacitat de lideratge internacional.
En les relacions científiques entre l’Administració General de l’Estat i les Comunitats prevaldran dos principis: codecisió en la planificació, subsidiarietat en l’execució. La coordinació amb elles i amb el sector productiu ha de seguir un model que s’assembli al funcionament d’una orquestra simfònica, en la qual tots els instruments tenen el seu moment i el seu protagonisme.
Espai Europeu i internacionalització
Es desenvoluparà de manera equilibrada el mapa d’Infraestructures Cientificotècniques Singulars (o ICTS). Són exemple de la “Gran Ciència” (Big Science), que està cridat a protagonitzar la recercaen els pròxims anys. El seu desenvolupament es farà en el marc de ESFRI, la full de ruta de les grans infraestructures europees.
El Secretari d’Estat de Recerca ha assenyalat l’aposta decidida per atreure al País Basc una d’aquestes grans infraestructures europees, la Font de Neutrons per Espalació, per potenciar el Laboratori Internacional de Nanociències de Braga i per promoure la presència d’Espanya en el Consorci Internacional sobre el Genoma del Càncer.
La política científica d’aquesta legislatura és ja part real de l’Espai Europeu de Recerca (ERA). Espanya aprofitarà el període de Presidència de la Unió Europea (durant el primer semestre de 2010) per exposar al màxim la seva ciència i tecnologia i per fomentar la col·laboració científica amb Amèrica Llatina. Més enllà de l’ERA, un Pla Estratègic de Col·laboració Internacional permetrà augmentar la presència espanyola en les regions considerades estratègiques: Àsia – Pacífic, Índia, EUA i Canadà.