Enric I. Canela
A rel dels comentaris d’Enric i David apareguts a El futur dels màsters i postgraus he volgut fer una entrada específica ja que el tema el considero de prou importància.
Coincideixo parcialment amb les seves apreciacions. Educaweb és una empresa que es dedica a vendre cursos i ho fa bé. Ha publicat coses molt bones. Són professionals i fan treball de camp, per això conèixer tendències. Altra cosa és l’interès que pugui tenir la premsa. De vegades simplement és una crítica al sistema.
Per a mi és evident que el món dels màsters i postgraus pre-Bolonya canviarà notablement en poc temps i hi ha un espai diferent en el si de les universitats, ja que el suposat negoci s’ha de modificar.
Fins ara les universitats ingressaven diners per aquests màsters i postgraus sense cap valor oficial, en el sentit BOE, i amb el que els hi poguessin donar les empreses. Per exemple, per molt no oficial que sigui, un màster d’IESE tenia i segueix tenint valor real, no oficial, i seguirà així per mol pla de Bolonya que s’implanti. Amb el canvi, els màsters de les universitats que denen diners (més a alguns professors que a les universitats) està en risc. Per altra banda l’alumne que avui acaba una llicenciatura està confós.
Jo no veig que sigui cap negoci per a les universitats no fer màsters no oficials i passar a fer oficials. Això representa un pèrdua d’ingressos. Les coses són així. Més encara si es decideix que el màster es generalitzi, el pressupost de despeses de les universitats públiques a preus fixats per l’Estat podria créixer més que el dels ingressos.
Cap on va tot això? Depèn de l’àmbit. Per exemple, seguirà valent igual un títol de llicenciat en Química que un Grau en Química? Al meu parer, si. Els continguts no es modificaran més enllà d’una reforma per millorar (o aquesta és la intenció). Passarà de 4 anys a 4 anys, o sigui res diferent quant a temps. Un Grau d’Infermeria serà diferent, passarà de la diplomatura de 3 anys al grau de 4 anys. Quin és el risc que hi apareix? La funció pública. Ara per ser del grup A cal la llicenciatura i per ser del grup B la diplomatura. Molts funcionaris són del grup B, a quin grup pertanyeran els graduats? Si tots els graduats són A, la factura del sistema creixerà, si tots són B realment es rebaixarà el valor del grau respecte al del llicenciat. Aquest és el tema. El problema no és si sabran més o menys els estudiants, si es privatitza o altres bajanades similars.
El tema és completament diferent en aquelles carreres amb col·legis professionals i signatura de projecte no prescindible. Per exemple enginyers. L’equiparació dels enginyers tècnics i superiors en un mateix nivell, el grau, és correcta? Aquí cal treure el cap i veure que passa al món que ens envolta. Tot això està intoxicat pels col·legis professionals i les competències.
Aleshores el màster com quedarà? El màster oficial té dues vies lògiques. Una substituir els programes de doctorat que ara es fan. Això cal fer-ho bé i barat (un preu públic subvencionat). El segon el màster que no es fa per anar al doctorat i que, al meu parer, no s’hauria de fer al final de la carrera sinó un cop el graduat tingui feina en un cap concret i decideixi que s’hi vol dedicar. Les condicions d’escolaritat haurien de ser totalment diferents i pensades per a professionals amb vida laboral. A quin preu s’haurien de fer? Aquest és un dels grans temes de debat. Mireu, si el màster no és necessari per ser nivell A, és a dir hi ha una equiparació de facto entre llicenciatura i grau (de coneixement segur que hi serà), el màster que no estigui enfocat al doctorat pot i hauria de tenir un preu públic més elevat. Seria un producte que només haurien de comprar els professionals per millorar en la seva carrera. Naturalment ho dic obert a totes les discussions, sé que hi ha divergència d’opinió. Formació gratuïta, etc. El tema és, fins a on ha d’arribar la subvenció pública. No és millor subvencionar les llars d’infants? Per què no s’ha de subvencionar un màster d’IESE? I així ad infinitum. Tot passa per decidir quines coses es fan amb els impostos que paguem.
“Per exemple, seguirà valent igual un títol de llicenciat en Química que un Grau en Química? Al meu parer, si. Els continguts no es modificaran més enllà d’una reforma per millorar (o aquesta és la intenció). Passarà de 4 anys a 4 anys, o sigui res diferent quant a temps.”
No sé com anirà a Química, però només cal fer un cop d’ull al pla d’estudis de per exemple Física a l’UAB per adonar-se que els continguts del grau seran força més reduits que els de la llicenciatura. Continuaran sent 4 anys, sí, però amb el primer més introductori, el quart amb el nou treball de fi de carrera, i la constatació de la baixada del nivell d’entrada en el pas de l’antic BUP/COU a l’actual ESO/Batxillerat.
Conec la disciplina, i fa uns anys que veig com als alumnes de primer se’ls aprova amb exàmens que fa 15 anys haurien estat fàcils per a selectivitat… Bé, de fet ni així, la majoria continuen suspenent…
Alumne,
He posat Química com podia haver posat Física. Com tu mateix estàs dient, el que passa ra amb les llicneciatures és que això no va.
El problema no és la llicenciatura o grau sino el nivell d’entrada. Tenim un problema que no és diu Bolonya, sinó ensenyament, en general. Aquí és on cal donar la batalla, que com imagino saps, intento donar.
El que conec dels graus que em són més propers és que el nivell no s’ha baixat, teòricament, en els nous plans.