I si resulta que el gran problema d’aquest país és precisament el sobiranisme? El problema del país és la manca d’uns líders que sàpiguen quina és la direcció per posar Catalunya al mapa. Amb aquests líders i independència encara el resultat seria pitjor (i això que ja és prou difícil fer-lo pitjor). El sobiranisme ha de ser una eina no la fi en si mateixa, i aquesta confusió és la que està enfonsant el país. Ha de ser una eina per aconseguir més benestar econòmic i social. Jo no viuré millor en un país català si estic ofegat i sense opció de millora. En aquest país s’ha viscut un adoctrinament on la independència ha estat marcada com la fi del camí, però algú hauria d’explicar, que aquesta independència és el primer pas, no pas l’últim. En aquest país estem confonen termes, eines i objectius.
La nostra classe dirigent és pèssima, per dir-ho clar. Són “estadistes”, només miren les estadístiques de vot, res més. No volen veure més enllà, tot el seu horitzó és de 4 anys.
Quan una empresa no funciona es canvia la direcció, nosaltres hauríem de canviar-los a tots. Els que estan al govern per incompetents i als de la oposició per més incompetents encara.
De la mateixa manera que està canviant el model econòmic aquest any, hem d’impulsar un canvi de fer política. El seu sistema està obsolet.
Els canvis que el país necessita van més enllà de tenir un país independent. No es tracta de tenir un seient a la ONU. Es tracta de tenir un model propi, una identitat. I això, ni la idea de Sobiranisme ni els actuals polítics i el seu tarannà. No és possible que estiguem ofegant la PiME catalana per afavorir les grans empreses. El fet diferencial de Catalunya sempre ha estat la Empreneduria i la nostre capacitat de crear noves empreses i ara els joves volen ser funcionaris!!
Dius:
El problema del país és la manca d’uns líders que sàpiguen quina és la direcció per posar Catalunya al mapa.
Totalment d’acord, crec que manca lideratge i full de ruta. Jo crec que amb manca de lideratge no aniríem a cap lloc. Independents no tindrien a qui donar les culpes.
Dius:
El sobiranisme ha de ser una eina no la fi en si mateixa, i aquesta confusió és la que està enfonsant el país. Ha de ser una eina per aconseguir més benestar econòmic i social.
Torno a estar plenament d’acord. El sobiranisme en si mateix no és cap objectiu. És una eina. Jo però no veig confusió general, la veig en un grup de pamfletaris.
L’objectiu és tenir un objrctiu d epaís. Situar Catalunya en el mapa de les regions competitives d’Europa i donar més benestar a la gent. Aconseguir ser un economia del coneixement, de debò.
M’agrada això d’estadistes referit a les estadístiques. Més raó que un sant. Es governen els partits i el país a cop d’estadística, d’intenció de vot.
Cal canviar de soca-rel tot el sistema. Sistema electoral primer i darrera va tot.
El país independent ha de tenir un objectiu. Ho intentaré dir millor. Cal dibuixar uns objectius per a un país independent, il•lusionar a la gent.
Ara Catalunya no és emprenedora.
Jo soc independentista per que crec en què podem fer un país millor, per viure igual… Els meus missatges van en la línia d’aconseguir això. Portem molts anys perden un llençol en cada bugada.
Em sembla que coincideixo en tot el que has escrit, però hi ha un matís. Simplement el sobiranisme no és un problema en si mateix, el problema són alguns sobiranistes.
Així doncs el missatge és clar s’ha de renovar la classe política, però com?
Doncs al Bloc Gran del Sobiranisme estem fent propostes:
http://blocgran.cat/?p=223#comment-2299
És difícil però cal donar el primer pas.
I si resulta que el gran problema d’aquest país és precisament el sobiranisme? El problema del país és la manca d’uns líders que sàpiguen quina és la direcció per posar Catalunya al mapa. Amb aquests líders i independència encara el resultat seria pitjor (i això que ja és prou difícil fer-lo pitjor). El sobiranisme ha de ser una eina no la fi en si mateixa, i aquesta confusió és la que està enfonsant el país. Ha de ser una eina per aconseguir més benestar econòmic i social. Jo no viuré millor en un país català si estic ofegat i sense opció de millora. En aquest país s’ha viscut un adoctrinament on la independència ha estat marcada com la fi del camí, però algú hauria d’explicar, que aquesta independència és el primer pas, no pas l’últim. En aquest país estem confonen termes, eines i objectius.
La nostra classe dirigent és pèssima, per dir-ho clar. Són “estadistes”, només miren les estadístiques de vot, res més. No volen veure més enllà, tot el seu horitzó és de 4 anys.
Quan una empresa no funciona es canvia la direcció, nosaltres hauríem de canviar-los a tots. Els que estan al govern per incompetents i als de la oposició per més incompetents encara.
De la mateixa manera que està canviant el model econòmic aquest any, hem d’impulsar un canvi de fer política. El seu sistema està obsolet.
Els canvis que el país necessita van més enllà de tenir un país independent. No es tracta de tenir un seient a la ONU. Es tracta de tenir un model propi, una identitat. I això, ni la idea de Sobiranisme ni els actuals polítics i el seu tarannà. No és possible que estiguem ofegant la PiME catalana per afavorir les grans empreses. El fet diferencial de Catalunya sempre ha estat la Empreneduria i la nostre capacitat de crear noves empreses i ara els joves volen ser funcionaris!!
Dius:
El problema del país és la manca d’uns líders que sàpiguen quina és la direcció per posar Catalunya al mapa.
Totalment d’acord, crec que manca lideratge i full de ruta. Jo crec que amb manca de lideratge no aniríem a cap lloc. Independents no tindrien a qui donar les culpes.
Dius:
El sobiranisme ha de ser una eina no la fi en si mateixa, i aquesta confusió és la que està enfonsant el país. Ha de ser una eina per aconseguir més benestar econòmic i social.
Torno a estar plenament d’acord. El sobiranisme en si mateix no és cap objectiu. És una eina. Jo però no veig confusió general, la veig en un grup de pamfletaris.
L’objectiu és tenir un objrctiu d epaís. Situar Catalunya en el mapa de les regions competitives d’Europa i donar més benestar a la gent. Aconseguir ser un economia del coneixement, de debò.
M’agrada això d’estadistes referit a les estadístiques. Més raó que un sant. Es governen els partits i el país a cop d’estadística, d’intenció de vot.
Cal canviar de soca-rel tot el sistema. Sistema electoral primer i darrera va tot.
El país independent ha de tenir un objectiu. Ho intentaré dir millor. Cal dibuixar uns objectius per a un país independent, il•lusionar a la gent.
Ara Catalunya no és emprenedora.
Jo soc independentista per que crec en què podem fer un país millor, per viure igual… Els meus missatges van en la línia d’aconseguir això. Portem molts anys perden un llençol en cada bugada.
Em sembla que coincideixo en tot el que has escrit, però hi ha un matís. Simplement el sobiranisme no és un problema en si mateix, el problema són alguns sobiranistes.