Enric I. Canela
La teoria de la unitat contra l’autonomia. Un debat etern. La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha dit avui que avançar cap a la transferència de les competències en Innovació i Tecnologia al País Basc suposa caminar cap a la fragmentació, el que va en sentit oposat al camí que estem recorrent a Europa.
És difícil pensar com els investigadors i els centres de recerca podrien plantar cara millor als reptes que es plantegen des d’una comunitat autònoma en la que els seus programes de recerca i la seva normativa estiguessin desacoblats del conjunt de l’Estat.
Aquest és un tema de debat que no s’acaba mai. A Catalunya ja es va plantejar fa temps. No és un problema només de mida, que també, sinó de diners. És un tema de mentalitat. Dinamarca no podria fer mai recerca, però resulta que en fa. Que em dieu del clúster Copenhaguen – Estocolm?
1) Dinamarca i Suècia son estats.
2) Vaja uns que parlen, que fa dos dies es pegaven entre ells (amb el ministro de industria) per una parcel·la de poder a Europa. Curiosa mostra d’unitat.
3) Cada vegada més el Gobierno de España (independentment del color i del que diuen les seves pròpies lleis) practica el “centralismo democrático”. I com ells son els que tenen els diners dons o tenen molt fàcil.
Solució? Hem de ser com Dinamarca o com Suècia.
Enric,
Naturalment, hem de ser estat. Justament una de les coses que més impulsa l’independentisme és que el centralisme espanyol ipedeix el desenvolupament.
Per fer recerca, calen competències i diners. Fins i tot amb diners i poques competències les coses poden sortir bé. No cal ser estat, però aquí ens treuen els diners i les competències.
Què esperen?