Enric I. Canela
Ahir la ministra de Ciència i Innovació va comparèixer en la comissió corresponent del Congrés dels Diputats per exposa el pla del govern espanyol Estratègia Universitat 2015. L’exposició de la ministra á podeu llegir aquí.
M’ha semblat una excel·lent proposta, ben argumentada i elaborada. Haig de dir que de les diferents intervencions i notes llegides, que he anat comentant en diferents articles d’aquest bloc, coneixia pràcticament tot el que la ministra va exposar ahir. En tot cas voldria assenyalar els punts febles que espero que es resolguin.
Manca de concreció pressupostària. Crec que en un projecte d’aquest tipus és imprescindible la presentació d’una memòria econòmica. Entenc a la ministra i els seus col·laboradors. Els deu resultar enormement difícil encaixar els projectes elaborats en un context pressupostari restrictiu i estic també segur que els que més ho lamenten són ells mateixos.
Les referències a les beques em semblen escasses i també, tret de les destinades als estudiants Erasmus, que milloraran en import de partida pressupostària un 10%, poc concretes. En tot cas si la ministra diu que han d’augmentar en quantitat i import, cosa que em satisfà. No sé si ho faran enguany, difícil. És el punt més feble de la reforma de Bolonya.
També va parlar la ministra de la millora de la gestió de les universitats, però això depèn, espacialment, de la LOMLOU. Sense la reforma d’aquesta llei, que no crec que abordi, no la veig possible i aquest punt està abocat al fracàs. Sense reformes estructurals, per molts diners que s’hi aboquessin els fruits serien escassos.
Sobre el finançament va parlar d’un model mixt amb aportacions privades i de tenir la proposta d ela comissió creada per abordar l’estudi del finançament universitari en cinc mesos. Serà la febrer. Esperem a veure, però caldrà que Pedro Solbes no es faci l’orni, altrament…
En tot cas poc sé del que van dir els diputats i diputades, caldrà esperar a llegir l’acta d la sessió al diari oficial, serà aviat. Ambo tot si que he llegit algunes reaccions a la premsa.
Una diu: El govern aposta per l’entrada de capital privat a la universitat. Es refereix a la intervenció del diputat Jorquera del BNG que es va manifestar contrari i va demanar que no s’incrementi el preu de les matrícules de les carreres.
Una altra reacció diu: Garmendia es compromet a comptar amb un model de finançament universitari al febrer de 2009. Recull algunes coses de les intervencions dels portaveus parlamentaris.
Jesús Vázquez del PP va recriminar a Garmendia que aquest que el pla financer havia d’estar ja fet per presentar-ho en la comissió d’avui. Sobre l’eix del Campus d’Excel·lència Internacional, que compta amb una primera partida de 150 milions d’euros, el diputat del PP va advertir que es tracta d’una iniciativa dirigida a maons i que només donarà suport als centres que tenen més recursos en detriment dels més petits i perifèrics, objectius molt bonics però que no estableixen mesures adequades.
La diputada de CIU, Imma Riera va assenyalar que la universitat necessita per aconseguir l’excel·lència en la formació i en la transferència del coneixement, de més i millor finançament, així com la complicitat del sector públic i privat per donar major flexibilitat i permetre la necessària mobilitat amb vocació i visió europea. Va dir que cal ser constructius i a aquest pla li manca certa definició perquè vol abastar molts temes que cal definir i concretar més.
El diputat del PNB José Ramón Beloki va sol·licitar a la ministra que retrati des d’on parteix el sistema universitari espanyol per abordar l’estratègia presentada. És cert que no estem satisfets del lloc en el qual estem i que cal saber com ens podem moure. Va assenyalar que el camí cap a l’excel·lència dels centres universitaris el faran els que puguin i apostaran els que apostin de debò. Per això, va assenyalar que és difícil que tots facin el mateix esforç per arribar a aquest pla, per afegir que el seu grup comparteix la necessària transformació de la universitat, però que això només es pot fer sobre bases sòlides i clares.
El diputat de ERC Francesc Canet, va assenyalar les diferències i desigualtats que existeixen sobre la dotació de beques universitàries, assegurant que les universitats catalanes se situen a la cua en aquest camp. En els últims 11 llocs de la llista de dotació de beques hi ha sis universitats catalanes, va afegir que és un problema que no només afectaa Catalunya.
Ja he com entat abans el que va dir el diputat de BNG Francisco Jorquera, però a més va advertir a la ministra sobre el compliment, en aquest nou model universitari, de fer efectiu el dret dels estudiants de comunitats bilingües a rebre la formació en el seu idioma, i en aquest cas, en gallec.
També es poden llegir una síntesi d’unes declaracions radiofòniques de la ministra.
Per altra banda el secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta, va admetre que la partida dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009 destinada a R+D+i podria no créixer tot el que està previst en el Pla Nacional, en resposta a la pregunta del diputat del PP Gabriel Elorriaga de com pot afectar la crisi econòmica a l’àrea de recerca. Rubiralta va dir que creia que cal continuar aquesta discussió en el pressupost de 2009 i, segurament, una part també de les seves tristeses, en el sentit que potser no es pugui augmentar el 18,8% previst. Va dir que ho compartirien amb la Cambra i, en qualsevol cas, posaran solucions per tal què l’efecte sigui el menor possible. A més, va destacar que aquest és un moment en el qual s’ha de prioritzar i pensar molt bé en el que es té i el que s’ha fet i què és el que manca per guanyar en eficàcia. Encara que realment el creixement pugui ser una mica inferior, cal aprofitar el que s’ha fet i després valorar que el que s’hagi fet s’hagi fet bé. Rubiralta va afegir que tenim un bon nivell de partida i ens fa falta el salt següent. Va continuar dient que és veritat que ens ha agafat en una època econòmica difícil. En qualsevol cas, l’esforç d’aquests anys hauria de fer-nos pensar que és la base de l’estratègia. Per a Elorriaga, l’avaluació de la despesa no financera en aquest àmbit serà la que determini la possibilitat d’arribar als objectius proposats o una frustració. Veiem una notable discrepància potencial entre el discurs polític i la realitat pressupostària. La veritable política es decideix en el moment en el qual s’estableixen prioritats i ho comprovarem en matèria de recerca i ciència.
Tot això coincideix amb el que deia fa uns dies el secretari d’Estat de Recerca, Carlos Martínez a Gabriel Elorriaga: És veritat que no tindrem els millors pressupostos de la història, perquè tampoc estem en el millor moment de la nostra història. I va afegir, tindrem els millors pressupostos que la conjuntura econòmica actual ens permeti tenir, i el que li dic és que creixerem.
El tema és aquest. Un bon pla, però els diners no es veuen clars. Esperem que l’esforç de Garmendia i Rubiralta donin els seus fruits.