Enric I. Canela
Avui l’ABC publica el següent editorial:
En època de vaques flaques és imprescindible emprar el sentit comú. Vist el descens del nombre d’alumnes, les universitats catalanes es neguen a secundar la política lingüística de la Generalitat, que exigeix un nivell C de la llengua autonòmica per a la contractació de professors estrangers i de la resta d’Espanya. Els únics mèrits admissibles en seu universitària són el talent i la qualitat docent. Per raons òbvies, l’exigència d’un coneixement «satisfactori» del català oral i escrit suposa una barrera dissuasòria per a molts professors i estudiants que utilitzen el castellà com idioma de difusió universal i amb una demanda internacional creixent. El conseller Huguet, de ERC, no troba arguments per a defensar la seva postura intransigent i sectària, rebutjada fins i tot pels centres de perfil més nacionalista, conscients del greu problema que suposa la pèrdua d’estudiantes Erasmus i Sócrates i la difícil mobilitat dels millors ensenyants.
Una atac més al català per part d’uns dels diaris anticatalans de referència. Especialment descarada la seva posició quan la notícia sobre els rectors i el català no és actual sinó que és del mes de juny i no em sembla que tingui res a veure amb l’inici del curs, tret que els rectors hagin fet aquestes manifestacions al diari ABC, cosa que dubto. En qualsevol cas, torno a recordar que els rectors no decideixen en quina llengua es donen les classes, és el professorat qui ho fa. Si que decideixen l’aplicació de la normativa, la qual aproven les universitats en els seus òrgans col·lectius. Simplement intent de desestabilització i cerca del conflicte.
Cada lladruc que fan testimonia passos endavant nostres; d’ara o d’abans, o de demà, tant els és.
Però els preocupa de debò –si no, en comptes de fel i d’aquesta virulència tindríem més ridiculització, o silenci- l’emancipació cultural real que un bon tall de gent de la nostra generació pugui haver emprès o temptejat de manera, bé que potser tímida, irreversible.
Jo la puixança del castellà no l’he de rebatre a ningú, que l’he vista amb els propis ulls estudiant a l’estranger; a mi no em suposa cap problema, i és que no crec que hi hagi més d’un 0,02% de catalans culturalment castellanòfobs, com trobes eixelebrats qualsevolòfobs pertot arreu. Els fa por la profecia autocomplerta que ahir insinuava en Jordi Badia a l’AVUI.cat:
http://paper.avui.cat/article/dialeg/140358/ens/hem/despavilar.html
Molta gent, crec, li fa cas sense ni saber-ho, i això els regira els budells, a aquesta colla…
Ara i aquí, per mi, l’autocentrament (com el formulen els d’e-criteri.cat) és un valor en positiu, alhora que la bèstia negra de la gihad carpetov.
Salut!
Tonet,
Molta raó Jordi Badia. De fet si no els peocupés no farien aquestes batalles tan estúpides. Imagino que ajudaran a fer créixer el sentiment d’emancipació, però alhora poden generar algun conflicte indesitjat a casa nostra.
L’evitabilitat d’aquests conflictes indesitjats promoguts des de fora conté la prova del nou de la nostra cohesió social real i de la superioritat ètica del nostre projecte. Com diu ara la Generalitat: Som-hi!
A veure si tots spm conscient i sumem. Em far por.
Crec que els senyors d’ABC i la cort de radicals cristiano-radiofònics podrien aprendre alguna cosa d’iniciatives com aquesta: http://www.upf.edu/llengues/pam/pam.html#introduccio
Príncep de Salina,
No poden aprendre res. No es tracta de res que es pugui aprendre. És una guerra bruta contra el català i mentiran tan com calgui per generar conflicte dins, si olden, o contra Catalunya.