Enric I. Canela
Males notícies. Llegeixo a La Vanguardia: Rajoy pensa en pactar amb Zapatero els pressupostos per aturar la crisi i Zapatero invitarà a Rajoy en els prèxims dies per parlar d’economia i cercar “punts de trobada”.
No em malinterpreteu, em sembla molt bé que s’intenti aturar la crisis o si més no pal·lair-la, però quan aquests dos s’ajunten Catalunya perd alguna cosa.
Segur que ara no és moment per parlar del finançament de Catalunya. Si pacten els pressupostos, estem perduts.
És que això dels pressupostos de l’estat ja està dat i beneït.
Molt probablement els votaran el BNG, el PNV i evidentment el PSC, i si no n’hi hagués prou ja es posarien d’acord els partits espanyols PPSOE. El que m’extranya és que encara algú es pugui fer il·lusions en aquest tema respecte al finançament. Com es deu dir en català allò de “Agarrarse a un clavo ardiente”?
Salvador,
tens raó, però si el PP i el PSOE s’alien Catalunya rebrà. Sempre passa.
El que no entenc és com es pot ser encara espanyol vivint a Catalunya, amb els preus de Catalunya, els (mals) serveis de Catalunya, etc.
Com pot ser que milers de ciutadans votin PSOE (aquí en diuen PSC). Son socialistes? o son espanyols?
Fa un temps vaig llegir el llibre de George Lakoff “No pensis en un elefant”, assessor del Partit Demòcrata dels EE.UU. i la veritat és que em faig creus de las reaccions humanes. Segons Lakoff el Partit Republicà o te molt més fàcil que el Demòcrata a l’hora de “vendre el seu producte”. Molts votants republicans voten opcions que perjudiquen directament els seus interessos. Com aquí. Curiós.
Enric,
El per què la gent vota és un misteri. Hi ha gent que vota parits que fan el contrari del que pensa. I tan contents.
No actua la raó, és pura reacció emocional contra algun fantasma del inconscient.