Enric I. Canela
Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de llegir al bloc Happyuser d’Xperience Consulting l’article Joves, universitats i internet.
L’article feia referència a un estudi elaborat per ells mateixos que analitzava l’ús d’Internet pel futurs universitaris per prendre la decisió sobre que i on estudiar la seva carrera.
Van analitzar cinc universitats privades: Antonio Nebrija, Deusto, Francisco de Vitoria, Internacional de Catalunya i Ramon Llull.
Els resultats van ser francament dolent. Les millors la Francisco de Vitoria i l’Antonio Nebrija.
La meva experiència és que saber alguna cosa en un web universitari és tasca d’experts en el cas dels graus. Si un vol informació útil sobre postgraus la cosa és dramàtica.
Seria convenient que les universitats s’ho miressin una mica, si un compara el que fan les universitats catalanes, i de l’Estat, amb universitats americanes veurà de què parlo. Tan difícil és adonar-se que el món ha canviat i que els joves, i no tan joves, fan servir Internet? No podrien les universitats donar una certa prioritat a la comunicació altra que els titulars dels diaris?
A l’Estat és publica un rànquing (llegiu El rànquing webometrics 2008) que demostra com de dolents són els webs universitaris. Per què les universitats no fan un diagnòstic, no costa tant, encarregat a professional, i fan que empreses especialitzades facin la feina? De veritat, ni és tan car, no cal anar a grans consultores generalistes i molt cares. Si algú està interessat que em pregunti, no faré aquí publicitat, però sé de què parlo. Jo soc usuari, no expert, la meva experiència és que qualsevol responable o director general d’un centre creu que ell és el que ha de decidir l’organització, cert quan a l’última decisió, però calladet est`pa millor fins que els professionals facin la feina.
Això em recorda a alguns responsables de l’Ajuntament de Barcelona, que deidacats a carreres molt respectables, però no arquitectes ni enginyers, es posaven amb paper i lapis a dibuxar com havian de ser els edificis de la UB. Els havies d’escoltar perquè la decisió del permís era d’ells, però demostraven una manca de saber estar notable.