Enric I. Canela
El Mundo parlava de les diferències entre els diferents centres de l’Estat que imparteixen Ciències. Deia que no tots són igual. I li dono tota la raó.
Deia que un dels problemes és la manca de centre d’excel·lència a l’Estat o, si més no la manca de reconeixement d’aquest centres. Aleshores el diari fa referència a l’estudi de Popular Science, al que ja em vaig referir a Les millors universitats de l’Estat, que tracta de les àrees de ciència, salut i enginyeria.
Parla de moles coses, però diu que en relació al nombre de publicacions en revistes científiques, que és potser l’indicador més objectiu de la qualitat de qualsevol de recerca, la major producció s’ha detectat a la UB, que va sumar una gens menyspreable quantitat de 20.000 articles a l’any 2005. Marçal Pastor, vicerector de Política Científica de la UB, deia que l’èxit es deu a una conjunció d’herència social i política de beques, ja que existeix una gran tradició mèdica a Barcelona i, a més, el centre compta amb un sistema propi d’ajuts predoctorals. I això que parlem català. Si no expulséssim als més dotats, que sempre venen de fora, amb aquesta absurditat de voler gent que sàpiga català, estaríem farcits de premis, No, Pedro J.?
La Universitat Complutense de Madrid va superar els 16.000 articles en 2005, i superen les 10.000 publicacions la UAB i la Universitat de Santiago de Compostel·la.
La Universitat Politècnica de València és el centre amb major nombre de convenis amb empreses perquè els seus alumnes realitzin pràctiques, amb un total de 8.200 convenis. A Catalunya les coses no estan bé en aquest àmbit.