Enric I. Canela
Avui Pep Martí, excel·lent periodista, dedica un article a les immediates eleccions a rector de la UB. De fet quan un apareix mencionat sense haver donat opinió, sempre se sorprèn del que diuen. Aquest és el meu cas avui.
Pep Martí diu que Josep Samitier està molt vinculat al món socialista, em creureu o no, però no en tinc la més mínima idea de les afinitats polítiques de Samitier. Només imagino que no és del PP i sé que no és d’ERC perquè recordareu que en el seu dia, segons deia la premsa, el conseller Huguet el va vetar coma director general de Recerca cosa que va motivar que Ferran Requejo no acceptés ser comissionat (podeu llegir Consternació on hi trobareu algunes coses d’aquella història).
Continua dient que li dóna suport un altre científic, home de CDC, aquest soc jo. I això es veu que comporta una aposta sociovergent, cosa que s’arrodoneix amb la presència de Maite Vilalta, de confiança del conseller Toni Castells.
Bé. Deixaré clar que dins la UB no soc de CDC, que políticament, com imagino sabeu, estic a les antípodes de la sociovergència atès, entre altres coses, el meu biaix sobiranista.
Dit això és cert que la meva posició està a hores d’ara totalment decantada i recolzo la candidatura de Josep Samitier, sense que ell m’ho hagi demanat en cap moment, cosa que pels anys que fa que ens coneixem i la bona entesa que sempre hem tingut, podia haver fet perfectament.
Soc aliè a qualsevol participació en cap equip rectoral, m’ho miro de lluny, tanmateix crec que en aquest moment Samitier és la persona més capaç per tirar endavant la UB, amb independència de si vota a ERC, al PSC o a CiU, ni ho sé ni m’importa. Si hagués de ser el president de la Generalitat la cosa seria diferent, però els problemes són d’un altre caire.I sempre m’ha semblat una solemne bajanada aquesta barreja política que es fa en aquestes eleccions.
Pep Martí explica molt bé quins són els problemes de la UB i els del Parc. Ara no es pot donar marxa enrere i cal adequar les solucions. S’han d’aconseguir els recursos per treure a la UB del forat econòmic en el que es troba, i pel que fa al Parc, o millor dit al que hi ha dins, el que cal és que la UB recuperi la capacitat de prendre decisions.
Completament d’acord!
Carme,
Ja em coneixes, saps que dic el que penso, així em va de vegades.