Enric I. Canela
Els catalans hem d’agrair a Magdalena Álvarez, Maleni, i al president Rodríguez Zapatero la bona nova: El dèficit d’infraestructures fa perdre a Barcelona un lloc en el rànquing de ciutats europees per fer negocis.
En el rànquing de la consultora Cushman & Wakefield, Barcelona repeteix després de diverses edicions en el lideratge pel que fa en valoració sobre la qualitat de vida. En oferta d’allotjament hotelers, Barcelona és la tercera millor ciutat europea i la segona quan a oferta d’allotjament residencial per executius estrangers que s’han de desplaçar a treballar a Barcelona. La percepció europea de la manca d’infraestructures i carència de vols intercontinentals, que ha fet baixar a Barcelona de la vuitena posició a la quinzena, ha estat determinant, per la dimensió de la caiguda, per fer que Brussel·les hagi avançat a Barcelona en el rànquing global, cosa que ha fet que la capital catalana hagi perdut la quarta posició a favor de la capital de la Unió Europea.
Què s’ha fet de totes aquelles accions de la societat civil demanant un aeroport internacional? On està la Cambra de Comerç de Barcelona? Fa alguna cosa l’Ajuntament de Barcelona? I el Govern de la Generalitat?
Potser s’ha de dir prou, no? Què esperem per sortir d’aquest estat?
Potser també caldria donar gràcies al milió i escaig de votants que van refrendar d’alguna manera la gestió d’aquesta ministra…
David,
Si, bona pensada. Gràcies s tots ells tenim el que tenim. L’única forma és que necessitin vots.
Benvolgut Enric,
Sento fer-me pesat perquè ja en vam parlar l’altre dia però tots aquests organismes que dius (Cambra, Ajuntament, Govern) no són res més que extensions “correveydiles” del govern de Madrid. Quan toca fan la comèdia que han de fer, com per exemple anar al Iese i fer veure que estan emprenyats, però al final fan el que els manen des del carrer Ferraz i callen. Qui mana, mana. Res a veure amb la societat civil que, estic d’acord amb tu, sembla massa endormiscada.
Espero poder-te saludar “presencialment“ demà passat a Girona, si la nostra amiga Trina ens presenta.
Miquel,
segur que ens veurem.
La gran comèdia és el que han fet tots plegats. Fa vergonya veure com es comporten aquest “prohomes” del nostre país, botiflers!