Enric I. Canela
La Recerca, el Desenvolupament i la Innovació són la clau de l’economia del coneixement. Sembla que massa empreses no ho hagin entès i ara es trobaran forçades a efectuar una reconversió molt difícil, si tenen recursos financers a l’abast, o a tancar. En tots dos casos, probablement deixant molta gent a l’atur.
Ahir, sopava a la Finca Pedro Pons de la UB on havíem celebrat la reunió dels jurats d’una sèrie de premis (Blecua, Margalef, Caparrós i Vilaró) per premiar treballs de recerca pura, aplicada i emprenedoria. En el col·loqui que vam mantenir es parlava de la necessitat de posar a la universitat en el centre, la recerca, etc. un seguit de coses que fa molts anys que sento. Algú deia que el problema de les relacions universitat – empresa té a veure amb la mala comunicació, naturalment el rector Samitier, com jo mateix, tot i assumir la mala comunicació, no hi estàvem d’acord. Es parlava de divorci, mal exemple, dos que no han estat mai casats difícilment es poden divorciar. Havíem tingut sobre la taula excel·lents projectes (i realitats) de col·laboració universitat – empresa. S’acusa a les PIMEs de poca capacitat de fer R+D+i i a les universitats de no connectar amb l’empresa. I la gran empresa, què fa? Poc o res.
Algú creu que el sector d’automoció, de mà d’obra poc qualificada, no els centres de R+D+i d’aquesta mateixa indústria, sobreviurà a casa nostra? Què passarà amb Seat. Fàcil. Aviat es veurà.
Ens comentava, ja fa temps, en un sopar, el prestigiós consultor israelí Itamar Rogovsky del GR Intitute for Organizational Development que en temps de vaques grasses s’ha d’ajudar a les empreses de la vella economia a ben morir. Aquesta és una recepta per als països que no poden sobreviure amb mà d’obra barata i que necessàriament, si volen mantenir el seu estat del benestar, no els queda altre remei que fer el canvi a l’economia del coneixement.
Sortosament en alguns camps fa temps que s’avança. Així, llegia fa pocs dies a Jano, en un article conseqüència del recentment celebrat Biospain 2008, que el 20% dels fàrmacs són biotecnològics.
Pocs han fet els deures a casa nostra. Moltes empreses estan dirigides per buròcrates que sabran alguna cosa de finances i especulació però que són incapaços de veure més enllà. Jo no sé res de dirigir una empresa, ni ho he estudiat ni ho he fet, però amics, s’ha de ser molt ruc per no veure cap on va el món, el que ens caurà a sobre no serà com un imprevisible fenomen meteorològic, qualsevol analista mínimanet intel·ligent ho veia venir. Ja advertia Guillermo de la Dehesa en un llibre, crec que era Comprender la globalización, que vaig llegir a final del 2000 o principi del 2001 sobre alguns comportaments derivats de la globalització financera. Ho vaig entendre com una crítica a la gestió de les inversions feta per professionals que no es jugaven els diners i no volien assumir riscs. Jo ho veia una crítica respecte al progrés cap una economia moderna. Bé, no soc analista financer, però les coses van cap una catàstrofe, esperem que en el sentit de René Thom, sense massa morts i ferits. ÉS podia haver evitat, en part. Segur que Irlanda o Dinamarca no patiran com nosaltres.