Enric I. Canela
Llegiu aquest article de l’ABC i veureu quina complicitat entre les nostres dues comunitats a les que ens uneixen tradicionals llaços d’amistat.
El català serveis per explicar acudits en els cafès. Defensar la nostra llengua entre la comunitat científica no fa ciutadà del món.
Ara només cal que ens diguin quants professors fixes que no parlen castellà hi ha a les univesitats madrilenyes. Tot plegat, fa fàstic.
Quim,
realment si, fa fàstic. Tenim un atac a la línia de flotació de catalunya. A veure si reaccionem.
Jo voldria fer una pregunta, o una reflexió, en tots dos sentits. Crec que el diuen els rectors catalans a l’entrevista és el que hauria de ser, no exigir el català als professors a l’hora d’entrar a formar part del cos docent d’una universitat i facilitar l’aprenentatge de la llengua. Fins aquí no em sembla pas malament. Suposo que no hi deu haver cap problema fins aquest punt no?
El que em sembla malament és que després no es faci res per assegurar que han assolit el nivell mínim de català. O la idea de amb els anys ja n’aprendran sense demanar cap tipus d’avaluació.
Suposo que la següent proposta deu ser una aberració, però el sistema hauria de donar medis per una vegada passat aquest període de “gràcia/prova” poder denegar l’estatus de PDI. El problema és que aquestes eines no existeixen en absolut i creen problemes.
JuanMa,
Aquest és el tema, però cal ser molt clar. ÉS el que es fa als països democràtics. Mira els anuncis del Nature: a França, Noruega, Suècia. Cap problema, però has de saber al cap d’un temps fer classe en aquestes llengues.
és molt fort… molt fort
Elies,
Jo no sé qui ha d’aturar això. Crec que el Govern ha de donar un cop de puny a sobre la taula d’una vegada. L’autonomia no pot ser mai l’eximent de saltar-se la llei.
Si aquesta opinió tenen del tema, per què a les respectives universitats demanen acreditacions de català als bidells o als auxiliars administratius quan fan una prova d’ingrés?
David,
tampoc em semblen aquests els termes adequats de plantejar el debat… no crec que les afectacions en un i altre cas siguin comparables.
David i Elies,
Entenc el tema. Si, a tot el personal d’administració i serveis, sense exclusió, a la UB i suposo que a totes, se’ls fa la prova de català, no a tothom la mateixa. A la UB per presentar-se a les places Serra Hunte se’ls fa. Han de presentar-la, encara que em consta algun frau. No se’n fa, que jo sàpiga, per a l’accés a les places LOU. De totes formes, atès l’interès del tema, investigaré més a fons.
Enric, en la meva resposta al David volia dir que no em sembla que s’hagi de plantejar en els mateixos termes l’exigència de català al PDI i al PAS. Hi ha massa diferències de funcions, missió i desenvolupament professional.
Dit això, queda obert el debat pel que fa a l’articulació -o no- de l’exigència al professorat per ser contractat definitiu. És evident, al meu entendre, que les situacions que argumenten els rectors que en són contraris no es corresponen amb la del professorat permanent. En tot cas la mobilitat, que és totalment desitjable, i la presència de talent estranger a les nostres universitats, pot tenir figures contractuals ajustades a l’objectiu de la seva estada, p.ex. en el tema del professorat visitant. Potser caldria començar per aquí a sentar les bases del que és exigible segons el tipus tan diferent de presència a les nostres universitats que pot tenir el professorat i els investigadors…
Em temo que hi ha molta demagògia en tot el debat, també des de la conselleria…
Elies,
Convindràs amb mi que no és normal que se li acabin exigint majors coneixements de català a un bidell que a un professor universitari. Un professor universitari té, en teoria, major capacitat d’aprenentatge que la mitjana de la població. A més, entre les tasques que haurà de fer tindrà la correcció de treballs i exàmens que poden estar escrits en llengua catalana i que hauria de poder entendre prou bé com per poder-los avaluar. El problema de fons és que en tot aquest debat hi ha molt gremialisme (en el pitjor sentit del terme) i un cert sentiment de casta per part d’alguns PDI.
David i Elies,
Les condicions són diferents, si. Un professor hauria, cas que vingés de fora, tenir temps per aprendre la llengua i no tenir la plaça definitiva fins aleshores. Un administratiu no.
Que hi ha corporativisme, segur.
Ara bé, el tema és que no estem parlant de fitxar “cracs”, la cosa no té aquest nivell. Per tant tot plegat és una comèdia per no afrontar el problema de cara. Alguns retcorats, per qüestions internes, no volen dir que demanen el català. Si el rpblema fos el darrer premi Nobel, no en parlaríem. La cosa és que per portar el mediocre de la cantonada estem posant en qüestió el català.
Totalment d’acord amb tu, Enric.