Enric I. Canela
Avui Cristina Garmendia ha presentat en roda de premsa. Ha volgut completar, al més alt nivell, el que havien declarat els principals alts càrrecs del Ministeri de Ciència i tecnologia. Ho ha fet amb profusió de detalls.
Prèviament la subsecretària del Ministeri de Ciència i Innovació, Teresa Gómez, havia dit en el Congrés l’austeritat dels pressupostos destinats a aquest departament per al 2009, que convertiran al ministeri en el departament més auster de l’Administració espanyola. Aquest departament, segons el text aprovat pel Consell de Ministres, rebrà el 2009 un total de 3.420,27 milions d’euros.
El secretari d’Estat de Recerca, Carlos Martínez, havia explicat que la seva Secretaria compta amb 3.019 milions d’euros (inclou les aportacions als organismes públics de recerca) i havia assenyalat que les seves prioritats són la governança, la competitivitat i la internacionalització. Havia opinat que és necessari un nou patró de creixement econòmic, on la ciència i recerca juguen un paper fonamental i també que a Espanya el problema no és el finançament públic, sinó la deficiència del sector productiu. El total que destinarà el Govern a R+D+i civil al 2009 és de 8.191,92 milions d’euros, segons el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, el que suposa un 6,7% respecte al 2008. D’aquests 8.191 milions, 6.939 milions d’euros els gestiona el Ministeri de Ciència i Innovació.
El secretari d’Estat d’Universitats, Marius Rubiralta, havia dit que el seu Departament disposa d’un pressupost per al 2009 de 2.925 euros, un 6 per cent més que el 2008. En l’apartat de beques, Rubiralta va dir que hi ha previst un total de 648 milions d’euros (inclou les beques generals, les Sèneca i les Erasmus) i que suposa un increment respecte a 2008, i 150 milions per a préstecs per a màster en altres universitats.
Avui la ministra ha donat més detalls. Ho podeu llegir la presentació Power Point i també els discurs de presentació. Crec que `potser interessant, jo només voldria destacar una cosa que lamento l’1% d’augment d eles beques universitàries. Aquest és un tema que m’amoïna molt perquè no es pot intentar millorar l’equitat si no és millora aquest aspecte. Imagino que per culpa de l’austeritat, tot i voler, esperaran a l’any vinent quan augmenti el nombre de plans d’estudi adaptats a Bolonya. Com he dit sovint, aquest per a mi és l’entrebanc més gran que té l’esmentat procés.
Només un comentari:
“també que a Espanya el problema no és el finançament públic, sinó la deficiència del sector productiu.”
Em sembla una declaració molt desafortunada. Això vol dir la manca d’empreses amb capacitat de R+D+I? Vol dir la manca de voluntat de les empreses per invertir en R+D+I?
No crec que aquest sigui el tarannà adient per solucionar l’eterna separació entre sector públic i privat començar a acusar a l’altre part dels problemes.
JuanMa,
Les declaracions de Carlos Martínez no són afortunades. La garmendia ho diu diferent. Diu que el sistema públic encara no és prou potent per interessar a l’empresa i que l’empresa encara innova poc.