Anàlisi del THE -QS Rànguing

Enric I. Canela

Aquests dies s’ha publicat el rànquing THES del 2008, més exactament, el THE – QS Rànquing que elabora la xarxa QS Quacquarelli Symonds i que publica Times Higher Education.

He escrit sobre el tema articles parcials: La UB 186 en el rànquing del THES 2008, Rànquings universitaris parcials i de sistema i La feblesa del sistema universitari espanyol a l’espera de disposar de tota la informació. El fet és que el rànquing es va publicant en dies successius amb informació creixent i fins dilluns no va estar tota disponible. Ara ja es pot fer una lectura global.

La primera lectura correspon al rànquing global. Entre les 500 universitats considerades, de l’Estat, hi apareixen 3 catalanes (UB, UAB i UPF), dues de Madrid (UAM i UCM) i una de Navarra (UdN). Només la UB entre les 200 primeres.

En el rànquing europeu només la UB està entre les 100 primeres.

La primera cosa que s’observa en comparar el rànquing 2007 i el 2008 són les millores de la UB, la UAM i UCM i l’empitjorament relatiu de la UAB i de la UPF. La millora de les dues universitats madrilenyes és espectacular, especialment la UAM que avança a la UAB.

El rànquing s’obté de la ponderació de 5 paràmetres, amb el pes que s’indica a la taula.

El primer factor, l’Academic Peer Review és la pedra angular del rànquing i es basa en una enquesta on line distribuïda als acadèmics de tot el món. Els resultats es calcula sobre la base de tres anys. A l’any 2008 s’han processat 6.354 respostes. Lògicament no es pot opinar sobre la pròpia institució i s’apliquen coeficients de ponderació per àrea geogràfica i disciplina per garantir una representació adequada.

El segon és l’Employer Peer Review que es calcula de forma similar a l’anterior, però amb consultes als que contracten els titulats.

El tercer factor, el Faculty Student Ratio s’obté directament i mesura si la institució té suficient professorat per atendre als estudiants.

Entre les 100 primeres de cada factor es troben algunes universitats de l’Estat. Així per a l’Academic Peer Review està la UB en el lloc 100 (77 punts), en l’Employer Peer Review està Esade en el lloc 51 (94 punts), en el Faculty Student Ratio no en trobem cap, en el Citations per faculty apareix la UAM en el lloc 96 (72 punts), en l’Interntional Staff Score apareix la UPF en el lloc 44 (95 punts) i en l’International Student Score no en trobem cap. Les puntuacions són sobre 100.

Per camps del coneixement, en l’àmbit de les Ciències Humanes i les Arts trobem a la UCM i a la UB en els llocs 78 i 94, amb 37,4 i 34,6 punts respectivament. En l’àmbit de les Ciències de la Vida i la Biomedicina no trobem cap universitat. En el camp de les Ciències Naturals està la UB en el lloc 90 amb 38,4 punts. En el camp de les Ciències Socials estan la UPF i la UAB en els llocs 81 i 96, amb 36,6 i 34,8. I finalment en el camp de la Tecnologia no en trobem cap.

A més, com ja vaig comentar a La feblesa del sistema universitari espanyol, situa a l’Estat dins el context mundial, al lloc 26 darrera d’EUA, Regne Unit, Austràlia, Alemanya, Canadà, Japó, França, Països Baixos, Corea del Sud, Suècia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Nova Zelanda, Xina, Hong Kong, Irlanda, Finlàndia, Taiwan, Àustria, Dinamarca, Tailàndia, Israel, India, Singapur, Malàisia i Brasil. Per les dades tinc la impressió que Catalunya estaria millor situada, però tampoc seria per fer sonar campanes. Cal un reflexió seriosa sobre el per què de cada cosa.

L’anàlisi dels factors ens diu que cal millorar. Evidentment si el meu objectiu i responsabilitat política fos pujar en els rànquings, alguna idea de com actuar tindria. Algunes són evidents