Enric I. Canela
Francesc Michavila, catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid i home bregat a la universitat i que la coneix molt bé, escrivia un article a El Mundo. Em quedo amb una petita part que incideix en quelcom que s’ha de solucionar quan abans millor.
La Universitat espanyola necessita canvis organitzatius i reflexions profundes sobre l’agilitat amb que prenen les decisions els seus òrgans de govern. La possible creació d’escoles de postgrau, interdisciplinàries i amb programes selectius de recerca, d’acord amb els estudis de màster que puguin cursar i la capacitat del seu personal científic, és un assumpte que s’ha de valorar.
Canvis organitzatius, reforma de la governabilitat. Ho sap la ministra, ho deia l’altre dia a La Caixa en el torn de preguntes. Repeteixo, quant abans millor.
Sí, Enric, quan abans millor. El cost d’oportunitat per la falta de decisions que esta patint el sistema universitari per falta de decisions en l’àmbit estructural i organitzatiu és massa gros per no buscar-li una solució. Esperem que siguin un exemple a seguir en agilitat, presa de decisions i sentit comú.
Anna,
Els enemics interns són molt forts. L’acadèmia és molt vanitosa, som aquí en honor a la nostra vanitat, i qui milor que nosaltres sap com fer les coses?
A vegades passa amb la recerca. Es posa un gran investigador, d’èlit, a dirigir un centre, sovint és un inútil total per a la gestio. Tampoc no és massa feliç, però admetria algú a sobre…?
Algun dia potser es comencarà a entendre que docència, recerca i gestió són carreres diferents, amb competències també diverses. El coneixement d’un entorn, tot i que és un valor afegit, no garanteix la capacitat necessària per a gestionar-lo exitosament ni la visió global per no fer-ho parcialment, segons l’àmbit d’activitat que es domini.
Anna,
Jo crec que la docència universitària no pot estar deslligada de la recerca. Ara bé, la recerca si de la docència.
La gestió, òbviament, és una altra cosa. I tot això s’ha d’entendre.