Rodríguez Zapatero i la universitat

Enric I. Canela

Llegeixo a El Siglo XXI que el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero ha prologat el llibre La Universidad, corazón de Europa, del catedràtic Francesc Michavila. El llibre està editat per Tecnos.

La veritat és que el que diu el president espanyol està bé. No sé quan ho va escriure, si quan deia que Espanya tenia una economia fabulosa, fa no gaire, o més recentment. És important saber-ho

Considera que les necessitats i estratègies de finançament de les universitats han de ser objecte d’atenció política prioritària, perquè són una de les claus per a la necessària transformació de les entitats espanyoles.

Recalca que el Govern ha seguit atentament els treballs del Consell d’Universitats en relació amb les necessitats de renovació metodològica i del finançament de les universitats (jo hi era) i és conscient que aquesta qüestió representarà un dels eixos sobre els quals haurà d’operar-la necessària transformació de les universitats espanyoles.

Afegeix que per això ambdós assumptes han de ser objecte d’atenció política prioritària, igual que en la passada legislatura ho va ser la reforma del sistema d’ajuts als estudiants universitaris que, al seu parer, ha donat lloc a substancials mesures de millora. Ara si que estic astorat, si és el pitjor sistema de l’OCDE, amb diferència. El sistema de beques espanyol és el forat negre que pot absorbir tots els esforços destinats a la reforma de Bolonya. L’únic que es va fer és canviar una norma, que per cert incompleix la sentència del tribunal Constitucional sobre les competències catalanes. El sistema de beques s’ha de llegir en els pressupostos i no en lleis o decrets.

Zapatero defensa que, després que la Universitat s’hagi obert a segments molt més amplis de la població arran de la reforma de 1983, ara les universitats espanyoles han entrat en una nova fase en la qual ha posar l’accent en la qualitat dels seus serveis a la societat: creació i difusió de coneixements, formació, assessorament i generació d’oportunitats de desenvolupament.

Per tant, opina que a l’autonomia universitària, que està consagrada a la Constitució, han de contraposar oportuns sistemes de retiment de comptes que serveixin per verificar l’eficàcia i eficiència dels serveis que presten les universitats a la societat que les finança.

Zapatero valora especialment la preocupació de Michavila per l’acostament del sistema universitari espanyol als sistemes europeus amb major reconeixement històric i present i la seva èmfasi en recordar la missió més noble de la Universitat, la transmissió de valors i la formació de ciutadans solidaris i compromesos”.

Destaca també que l’autor ofereix alternatives als problemes de les universitats, problemes que  són fruit d’inèrcies històriques en uns casos, producte d’accions de governs conservadors en altres o resultat de inevitables transformacions de l’entorn no poques vegades”.