Enric I. Canela
Un tema que sempre ens ha amoïnat als que treballem a la universitat és la poca afició que tenen les empreses a contractar doctors i com de poc valorats estan.
Nosaltres entenem que aquesta manca de doctors a les empreses dificulta molt que les empreses apostin per l’R+D. També dificulta molt que a vegades ens entenguem.
De fet, un doctor que hagi aprés durant la seva tesi, no sempre passa, és una persona que és capaç de plantejar una hipòtesi i té tot un conjunt d’eines intel·lectuals per plantejar correctament el problema i planificar la cerca de la solució.
La interacció entre els doctors de les empreses i els de la universitats ens permet emprar un llenguatge comú i una forma millor d’abordar les relacions.
Un doctor a l’empresa sap millor que ningú quan és bo endegar un projecte de col·laboració i sap amb qui.
Avui he llegit un bon recull d’Universia: Ser doctor a l’empresa. No és que ho comparteixi tot, però és recomanable.
Per experiència pròpia, et diré que és un tema complicat. Les persones que tenim una marcada formació acadèmica tenim una manera de treballar que no encaixa excessivament amb la que requereixen les empreses, que necessàriament ha de mirar molt (potser massa) al curt termini.
Sólo unas líneas para agradecerte este post, y tu constancia y perseverancia en compartir tu información siempre relevante, y tu criterio siempre acertado (al menos en mi opinión).
Estoy tratando de iniciar un blog compartido (http://thoughtineuskadi.wordpress.com), y me doy cuenta del enorme esfuerzo que supone mantener un caudal como el que tu generas.
Te puede interesar conocer que se ha modificado la metodología para calcular el European Innovation Scoreboard, y han añadido un indicador muy significativo: Publicaciones ISI compartidas por el sector público y privado)
Fuente
http://www.proinno-europe.eu/index.cfm?fuseaction=page.display&topicID=437&parentID=51
Un saludo muy cordial desde Euskadi.
David,
Aquest és el problema. L’empresa ha de ser capaç de veure que les coses urgents no han de limitar que es facin les importants. Cal un canvi de mentalitat que alguns doctors, adequadament situats, poden provocar.
Guillermo,
Gràcies a tu per animar-me en aquesta tasca, voluntària, de difondre coses que sempre queden en un segon pla.
Moltes gràies per aquesta informació que desconeixia. Miraré el que m’indiques i, per col·laborar en aquesta difusió, comentaré alguna cosa.
No cal que et digui que pots comptar amb mi per difondre la vostra tasca.
Tenc entès que un dels problemes és que els caps no estan disposats a ser menys que els assalariats.
Joan,
Ho tens ben entès. La qüestió és si els caps prenen les decisions estratègiques de l’empresa ho ho fa un consell d’administració. Si els caps creuen que han d’expandir l’empresa o no. No necessàriament el bon empresari és el que vol que els seus col·laboradors siguin menys. A mi m’encanta tenir col·laboradors que en molst temes sàpiguen més. Axò no ha de voler dir que sàpiguen millor per quin camí anar.