Enric I. Canela
Llegeixo a El Mundo una notícia que diu Descoberta una avaria cerebral clau que desencadena l’obesitat. Aquesta notícia es basa en un treball que ha publicat Science i que només és recomanable per a aquells que sàpiguen una mica de Bioquímica, però l’article del diari El Mundo és prou clar i entenedor.
En síntesi diu que el grau de satisfacció degut a menjars plaents, fan l’experiment amb batut de xocolata, depèn del nombre de receptors de dopamina en una determinada zona del cervell. Són uns receptors que formen part de “circuit del plaer”. Quan hi ha pocs receptors s’ha d’ingerir més quantitat d’aquest aliment per obtenir recompensa. Les persones que en tenen pocs, n’ingereixen més.
Per altra banda, si un s’acostuma a prendre massa d’aquest aliment, el nombre de receptors es redueix i la necessitat d’ingerir l’aliment per obtenir la recompensa augmenta.
Dues conclusions. La primera és una predisposició genètica a l’obesitat, la segona és que ingerir massa aliments d’aquest tipus provocarà a la llarga una tendència a l’obesitat. Un avís pels pares que donen massa llaminadures o sobrealimenten als fills.
Tot això se sospitava, havia moltes dades, però aquest treball dóna evidències bastant concloents.