Enric I. Canela
Una visió que m’agrada. A veure si els recursos i les prioritats ens acompanyen.
Durant l’acte d’inauguració de les XVI Jornades de la Comissió Sectorial d’R+D de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) que se celebren a la Universitat de Múrcia i que giraran, entre d’altres temes, al voltant de la nova política estatal d’R+D i de la ja anunciada reforma de la Llei de la Ciència, el secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta, ha afirmat que la recerca i la creació de coneixement per la universitat no arribarà a temps per solucionar la crisi econòmica actual però que ens prepararà per tal que Espanya, en el futur, tingui un nivell de coneixement més proper als problemes socials i econòmics.
Rubiralta ha destacat que la universitat espanyola és la solució al problema econòmic, si es tracta d’una solució lenta. Al respecte, ha advertit la conveniència de que tots els col·lectius universitaris entenguin la responsabilitat que tenen, i donar-la a conèixer entre la societat.
Ha considerat evident la responsabilitat de la universitat espanyola per respondre a la preocupació de tota la societat, tant dels grans canvis que ocorren com de la situació econòmica global. Per això, ha dit que té, entre les seves funcions essencials, crear coneixement, per la qual cosa ha defensat accelerar la seva transformació en valor econòmic, en resposta social i resposta econòmica.
Al respecte, ha apostat perquè tota la transferència de recerca i tecnologia generada, així com tota la comercialització i protecció de la propietat intel·lectual i industrial, haurien de posar-se d’acord en la mateixa línia per accelerar al màxim aquesta resposta.
Al seu parer, la universitat ha passat desapercebuda davant d’altres problemes, i a l’espai d’educació superior no se li ha donat el paper important que té. Per justificar això, ha afegit que, durant els darrers anys, ha existit un nivell de ciència universitària que representa entre el 60 i el 65% de tota la capacitat de coneixement de l’Estat.
El que hem de procurar és que aquest coneixement vagi a l’entorn de creació d’innovació i riquesa, al mercat, i confia que això servirà per canviar el sistema econòmic tradicional – que ha estat massa temps basat en la especulació – per un altre basat en el coneixement, que ja es va fixar a l’estratègia de Lisboa del 2000, encara que no s’ha aplicat amb encert.
En aquest sentit la universitat és essencial, perquè és en aquest moment un dels majors generadors de coneixement.
Opina que existeix una preocupació addicional que és que les universitats han desgranant la seva fortalesa en diversificar la seva estructura en departaments de recerca i transferència de recerca, cosa que ha desdibuixat el seu paper investigador davant la societat.
En aquest sentit, ha apostat per una agregació de parcs científics, hospitals universitaris, tecnològics i empreses, entre d’altres organismes vinculats amb la recerca, al voltant de les universitats.
Ha explicar que el ministeri està incorporant una nova idea que és l’estructuració dels potencials al voltant de les institucions d’educació superior, que consistirà en que tots els actors ubicats en un entorn territorial proper a una universitat s’alineen per tal que, a nivell d’una agregació estratègica, puguin exercir respostes conjuntes més efectives als reptes.
És el que va denominar Campus d’Excel·lència Internacional, en virtut del qual, les universitats han de constituir un centre de gravetat al voltant del que els altres agents es reuneixin, per la qual cosa la solució està en afegir valors i sumar entre tots.
Així mateix, es va referir a la renovació de la Llei de la Ciència, vigent des de fa més de 25 anys i que va ser un dels grans avenços per convertir una Espanya endarrerit en moderna. Al respecte, ha dit que, en aquest moment, ja està redactat un primer document de base que es presentarà en aquestes jornades.
Aquest primer document de base, que el Ministeri preveu posar en funcionament en sis mesos, està obert a tota la comunitat per discutir els elements fonamentals, volem que tingui durabilitat, com l’anterior, ha de consensuar voluntats de tots els agents, i el paper de les universitats ha de ser fonamental.
Pel que fa al finançament de les universitats, ha dit que representa un dels reptes que té en l’actualitat ja que no permet mantenir les regles del joc de fa cinc o deu anys i, encara que les comunitats autònomes han articulat nous mecanismes d’assignació, algunes fórmules de finançament han quedat obsoletes.
Per solucionar aquesta situació estem intentant posar sobre la taula l’anàlisi d’aquesta situació, i el conjunt de les apreciacions les hem anomenat Universitat 2015, mitjançant el qual la universitat espanyola ha de modernitzar-se perquè els reptes s’estan accelerant.