Enric I. Canela
La vicerectora de Promoció Lingüística de la UPF Carmen Pérez explica a ABC (entrevista) moltes de les coses relatives al català i al seu ús de les llengües a la UPF.
M’abstinc de parlar d’una realitat que desconec, però m’agradaria convidar-vos, als lectors de la UPF, a explicar com ho viviu o heu viscut per tal d’enriquir aquest debat.
Gràcies per endavant.
El que conta és la realitat, però només amb un matís. Ha estat així més o menys des de fa molts anys, i si hi ha hagut algun canvi ha estat la substitució en alguns programes del castellà en favor de l’anglès.
No obstant això segueixo insistint en què em sembla poc presentable posar el crit al cel quan es parla d’exigir el nivell C al professorat universitari que vulgui optar a una plaça fixa, i al mateix temps exigir-se’l a un auxiliar administratiu en una situació similar, que és el que actualment passa. Les lleis són per a tothom.
Una reflexió que també caldria fer és si és normal la distribució de llengües als màsters oficials que cita el diari, tenint en compte precisament el concepte de “màster oficial”. No pot ser que pel que ens interessi sigui “oficial”, i després vulguem anar per lliure per al que ens interessa…
Com ja he comentat, crec que tot professor que té una plaça fixa a la universitat ha de sabr explicar en català. Jo no entro en nivell sinó en competència lingüística.
Si no estic equivocat, no totes les places de funcionari se’ls demana el mateix nivell.
Ostres!
No sé des de quan esdevenir a- o postlingüe s’ha convertit en una meta lloable…
I només a Catalunya, ep! Promo-què?
Salut Enric!
Tonet,
La política lingüística de les universitats és un tema complex, espcialment quan realment no mana ningú, el Govern prefica i les universitats són ingovernables.